Sort

Durant els anys de la Segona Guerra Mundial (1939-1944) milers de jueus van travessar els Pirineus fugint de la persecució a la qual eren sotmesos a l’Europa ocupada pels nazis. Molts dels que van aconseguir fugir, originaris d’Alemanya, Àustria, Polònia, Holanda, Bèlgica o França, van creuar els ports de muntanya del Pirineu de Lleida en fugues èpiques, desafiant la vigilància a un i altre costat de la frontera, la climatologia, les neus perpètues i la duresa del recorregut.

El Pallars Sobirà va ser una de les principals vies d’entrada de refugiats a través dels ports de muntanya que comuniquen amb el departament francès d’Ariège i el Principat d’Andorra. Els jueus van comptar amb l’ajuda i el suport de xarxes d’evasió i la solidaritat de molts pallaresos. Sort es va convertir en el lloc on es reunia als detinguts en els passos fronterers de la Val d’Aran i el Pallars Sobirà per ser empresonats en les seves dos presons, la d’homes i la de dones. Al voltant de 3.000 refugiats, dels quals uns 800 podien ser jueus, van passar per Sort. Alguns van ser autoritzats a residir en fondes i hotels de la població a compte d’organitzacions benèfiques d’ajuda als jueus o dels consolats aliats amb seu a Barcelona. Des de Sort eren conduïts a les presons de la ciutat de Lleida. Per a tots ells, el Pirineu de Lleida es va convertir en la penúltima frontera abans d’arribar la seva llibertat.