Montgarri

Durant els anys de la Segona Guerra Mundial (1939-1944), milers de jueus travessaren els Pirineus fugint de la persecució a què eren sotmesos a l’Europa ocupada pels nazis. Molts dels que aconseguiren fugir, originaris d’Alemanya, Àustria, Polònia, Holanda, Bèlgica o França creuaren els colls de muntanya del Pirineu de Lleida en evasions èpiques, desafiant la vigilància a banda i banda de la frontera, la climatologia, les neus perpètues i la duresa del recorregut.

La Val d’Aran fou una de les vies principals d’entrada de refugiats tant a través del punt duaner deth Pònt de Rei com mitjançant els camins de muntanya que provenen dels departaments francesos d’Alta Garona i Arieja. Malgrat el seu aïllament a causa de les nevades de l’hivern, Montgarri fou un indret on arribaren moltes expedicions de refugiats jueus pels camins que procedien de l’Arieja. A la zona els jueus evadits comptaren amb l’ajut i el suport de xarxes d’evasió i la solidaritat dels molts veïns. Durant l’any 1943 foren detinguts a les immediacions del port dera Horqueta al voltant de cinc-cents evadits, bona part jueus. Al 1944 arribaren a Montgarri diversos grups de joves sionistes que havien creuat pels voltants del Pic Mont Valier. Alguns aconseguiren travessar la Península Ibèrica i arribar sense ser detinguts a Portugal però la major part van ser capturats i traslladats a la presó de Vielha i després conduïts a les presons de la ciutat de Lleida. Per tots ells, el Pirineu de Lleida esdevingué la penúltima frontera abans d’aconseguir la seva llibertat.