Bossòst

Durant els anys de la Segona Guerra Mundial (1939-1944) milers de jueus travessaren els Pirineus fugint de la persecució a que eren sotmesos a l’Europa ocupada pels nazis. Molts dels que aconseguiren fugir, originaris d’Alemanya, Àustria, Polònia, Holanda, Bèlgica o França creuaren els colls de muntanya del Pirineu de Lleida en evasions èpiques, desafiant la vigilància a banda i banda de la frontera, la climatologia, les neus perpètues i, la duresa del recorregut.

Era Val d’Aran siguec ua des vies principaus d’entrada de refugiats tant a trauès deth punt doanèr de Pònt de Rei com mejançant ess camins de montanha que provien des departaments francesi de Nauta-Garona e Arièja. Bossòst aguec un especiau protagonisme coma lòc d’arribada, a trauès deth Portilhon e eth còth de Varetja, de diferents rotes procedentes de Luchon a on s’auien refugiat nombrosi judius que des dera primauera de 1942 comencèren a húger cap a Espanha. Er an 1943 sonque en pòrt deth Portilhon se detengueren mès de 600 evadits, era major part judius. Ena zòna es refugiats aueren era ajuda e eth supòrt de hilats d’evasion e era solidaritat de fòrça vesins. Quauqu’uns poderen trauessar era Peninsula Iberica e arribar sense èster detengudi en Portugal, encara qu’era major part sigueren capturadi e portadi tara preson de Vielha e despús amiadi tàs presons de Lhèida. A d’auti, se les permetec de lotjar-se en otèls de Les e Vielha. Entà toti eri, eth Pirenèu de Lhèida siguec era penultima frontèra abans d’arténher era sua libertat.