Evadits

Els grans protagonistes del projecte “Perseguits i salvats” són, sens dubte, els evadits a través del Pirineu de Lleida durant la Segona Guerra Mundial. A continuació, i a tall d’exemple, resumim la història personal d’alguns d’aquests refugiats i les seves famílies.

La família Bielinsky

Françoise (Paquita) Bielinsky amb la seva mare, Esther Guita.  © Arxiu Paquita Sitzer (Bielinsky).

Françoise (Paquita) Bielinsky amb la seva mare, Esther Guita.
© Arxiu Paquita Sitzer (Bielinsky).

Avraham Bielinsky, sastre de professió, s’havia instal·lat a Alemanya l’any 1929 junt a la seva esposa Esther Guita. Ambdós eren originaris de Polònia. Al 1932 va néixer el seu fill Reinhold. A conseqüència de l’antisemitisme que es vivia a l’Alemanya dels anys trenta, especialment després de l’ascensió al poder d’Adolf Hitler, la família decideix abandonar el país i establir-se a París on nasqué la seva segona filla, Françoise. L’arribada de l’exèrcit alemany a París al juny de 1940 provoca un nou ensurt a la vida d’aquesta família. Aviat, el govern de Vichy presidit per Petain iniciarà la persecució dels jueus. Avraham fou detingut i internat a un camp d’estrangers prop de París. Sortosament en pogué fugir i refugiar-se amb la resta de família al sud del país, a la zona no ocupada pels nazis. Instal·lats a Pau (Pyrénées Atlantiques) Avraham trobà feina en una fàbrica tèxtil propietat de Victor Masplé-Somps. A l’octubre de 1942, davant la imminent arribada dels alemanys als departaments del sud de França, s’organitzà la seva evasió cap a Espanya. Victor Masplé-Somps els hi aconseguí passaports per poder traslladar-se a Hondures. Els Bielinsky abandonen Pau en direcció a Luchon. Des d’aquesta ciutat, a l’epicentre dels Pirineus, havien d’emprendre el tram final de l’evasió que els conduiria a Espanya on tenien previst embarcar cap el continent americà. Abandonaren Luchon per desplaçar-se a Juzet de Luchon i, posteriorment caminaren hores fins creuar els Pirineus a través de la Passada de Tres Corets i descendir fins la primera localitat espanyola, Les, a la Val d’Aran. Allí foren detinguts per la Guàrdia Civil i posats a disposició de la Policia. L’agent de policia consultà amb el Governador Civil como procedir amb els apressats, és a dir, si devia expulsar-los a França o acceptar el seu trànsit per Espanya. Mentre s’esperava aquesta resolució, que en molts casos es convertia en dramàtica doncs els refugiats jueus eren obligats a retornar a França, els Bielinsky aconseguiren que algú els segellés els passaports i, arribar, el 13 de gener de 1943, a Vigo des d’on partirien cap a Veneçuela, país que els rebé el 3 de febrer d’aquell any.

Paquita Bielinsky, agost de 2012. © Mireia Boya.

Paquita Bielinsky, agost de 2012.
© Mireia Boya.

Mentre la família Bielinsky s’establia a Veneçuela lluny de la barbàrie i la persecució, Víctor Masplé-Somps, l’home que els havia protegit a Pau era detingut per la Gestapo i deportat al camp de concentració de Sachsenhausen on moriria el 15 de febrer de 1945.No serà fins l’any 2012 quan Françoise Bielinsky, Paquita Sitzer de casada, s’assabentà del punt exacte pel qual aconseguí, junt a la seva família, escapar dels nazis. Un any després, a l’agost de 2013, coincidint amb el seu 75è aniversari, retornà a Les on fou objecte d’un càlid homenatge per part dels seus veïns i on agraí la contribució de Les i dels seus habitants perquè desenes de famílies jueves aconseguissin escapar de l’Europa ocupada pels nazis.

Font. Mireia Boya

La família Henle

Família Henle. © Josep Calvet.

Família Henle.
© Josep Calvet.

La família Henle, originaria de Bèlgica, formava part del grup de jueus que el govern de Vichy havia concentrat a Aulus-les-Bains (Ariège) la primavera de 1942. L’integraven el pare (Hans), la mare (Laura), un bebè de set mesos (Claude) i l’avia materna (Meta, de 77 anys). Després de veure successives ràtzies que afectaren a molts dels seus companys a Aulus i, davant el temor a ser deportats a un camp d’extermini, decidiren fugir cap a Espanya. Era mitjans de desembre de 1942 i els alemanys ja s’havien instal·lat a l’Ariège vigilant tots els llocs fronterers per evitar evasions i, perseguint tant als que pretenien abandonar França com, especialment, a aquells que els hi donaven suport en qualitat de guia. Els Henle comptaren amb la col•laboració de Jean Pierre Agouau i la seva filla de divuit anys Jeanne. Tots dos coneixien molt bé les rutes de muntanya que comuniquen l’Ariège amb el Pallars Sobirà atès que hi guardaven ramats d’ovelles durant bona part de l’any. Malgrat la situació que es vivia a Aulus després de l’arribada dels alemanys Agouau, en un gest de valentia i solidaritat decidí conduir un grup de nou persones, entre elles aquesta família, fins al coll de Guiló, just al límit de França amb Espanya. El trajecte fou especialment dur. La neu cobria tot l’itinerari, Laura caminava amb gran dificultat a conseqüència del cansament i el fred. Durant la ruta es produïren diverses incidències.

Claude Henle i Jeanne Rogalle.  © Josep Calvet.

Claude Henle i Jeanne Rogalle.
© Josep Calvet.

L’improvisada guia tingué que dur el bebè per descarregar de pes a la seva mare i l’àvia patí un accident en el descens i, no fou localitzada fins dos dies després, amagada en una cova. Només creuar a territori espanyol la família Henle fou detinguda per una parella de la Guàrdia Civil i conduïda a Tavascan. Dies després, foren internats a la presó de Sort i, posteriorment, traslladats a Lleida. Mentre Hans era conduït al camp de concentració de Miranda de Ebro, la resta de la família fou autoritzada a traslladar-se a Madrid on esperaren el seu alliberament. No fou fins al mes de març de 1944 quan abandonaran Espanya amb destinació a Canadà on s’instal·laran definitivament. L’any 2004 tingué lloc el rencontre entre Claude Henle i Jeanne Rogalle, salvat i salvadora. El poble d’Aulus-les-Bains acollí aquesta emotiva cerimònia en el decurs de la qual Rogalle fou condecorada amb la Medalla dels Justos per part del govern d’Israel i amb Legió d’Honor francesa.

Perla Kapelman

Perla Kapelman va néixer el 20 de maig de 1922 a Polònia. Un any després, els seus pares van emigrar a França, establint-se a París. A l’esclatar la Segona Guerra Mundial el seu pare s’allistà voluntari a l’exèrcit francès. Després de la capitulació gala i la signatura de l’armistici franco-alemany, la família restà atrapada a París. Entre els dies 16 i 17 de juliol de 1942 tingué lloc la ràtzia més important realitzada a França contra els jueus, coneguda com la ràtzia del Velòdrom d’Hivern. En total foren arrestats 12.884 jueus. Les condicions de la detenció foren especialment dramàtiques atès que es separà les famílies, moltes de les quals mai més tornaren a reunir-se. Els presoners foren conduits al camp de Drancy i deportats a camps d’extermini alemanys. La nit del 15 al 16 de juliol Perla, de vacances escolars, dormia a casa d’una veïna. Fou així com aconseguí escapar de la ràtzia. Quan retornà al seu domicili, l’apartament era buit i els seus familiars havien estat detinguts. Uns dies després, Perla aconseguí fugir de París i desplaçar-se en ferrocarril fins a Dax des d’on un guia l’ajudà a creuar a la zona lliure. Després de l’ocupació de la França lliure pels alemanys, el 11 de novembre, Perla decideix fugir del país. Amb un amic belga i, amb l’ajut d’un guia creua els Pirineus en direcció a Espanya. Després de caminar uns dies arriba a la Val d’Aran. Empresonada a la presó de Vielha és traslladada a Sort. Era el 23 de desembre de 1942 i passà la nit a la presó de dones. L’endemà fou traslladada a Lleida. El 28 de desembre arriba a Barcelona a càrrec del American Joint. Roman a la Ciutat Comtal tretze mesos. El 18 de gener de 1944 parteix cap a Palestina des del port de Cádiz. Després de vuit dies de travessia per la Mediterrània arriba al port de Haifa.

Elias Zomerplaag

Elias Zomerplaag, nascut l’any 1925, residia a Anvers (Bèlgica) amb els seus pares i la seva germana. El 10 de maig de 1940 foren despertats per un bombardeig alemany. Cinc dies després fugien cap a França. A Caen (Calvados) el pare intenta partir cap a Anglaterra amb un vaixell però no fou possible. Passat Caen agafaren un tren de mercaderies que els portà cap al sud arribant, després de molts enrenous, al castell de Lafourguette (Haute-Garonne) on coincidiran amb un nombrós grup de jueus holandesos. Restaran allí fins al juny de 1942 quan el govern de Vichy ordenà que fossin portats en residència vigilada al poble d’Aulus-les-Bains (Ariège). Elias treballa tallant fusta al bosc i de rentavaixelles en un hotel. Al novembre, després de l’arribada al poble de tropes alemanyes, els seus pares consideren que atesa la seva edat (17 anys) seria obligat a treballar pels alemanys. Es llavors quan l’animen a passar els Pirineus cap a Espanya. Era principis de desembre i formà part d’una expedició amb dotze jueus més. Els passadors els conduïren fins al coll de Guiló i els hi indicaren el camí per poder arribar a Tavascan. Quan descendien, al voltant dels estanys Romedo foren apressats per una parella de la Guàrdia Civil, que els conduirà a Tavascan on arriben el dia 6 de desembre. Després de romandre uns dies al poble allotjats a un local que havia habilitat la Guàrdia Civil foren transferits a la presó de Sort. Dies després Elias fou conduit a la presó de Tremp i, més tard a les de Lleida i Zaragoza abans d’arribar al camp de concentració de Miranda de Ebro on romandrà fins al juny de 1943. Un cop alliberat, el seu consolat aconsegueix que parteixi des del port de Vigo en direcció a Jamaica i, d’allí a les Antilles Holandeses. La resta de la família intentà passar a Espanya en una expedició posterior que fou descoberta pels alemanys. Deportats al camp de trànsit de Drancy, a les afores de Paris, la mare aconsegueix demostrar amb documentació que no tenia origen jueu i pot ser alliberada junt amb la seva filla Betty. En canvi, el pare és enviat a l’illa d’Alderney on devia cercar bombes que no havien esclatat a les platges. Després del desembarcament aliat a Normandia fou deportat a Alemanya però aconseguí fugir, saltant del tren que li conduïa, i fou així com sobrevisqué. Després de l’acabament de la Segona Guerra Mundial els Zomerplaag s’establiren novament a la ciutat d’Anvers on Elias morí l’any 2013.

Volf Slomovics

A mitjans d’abril de 1944 arriba a Sort Volf Slomovics. Es tractava d’un jueu d’origen polonès que a l’esclatar la Segona Guerra Mundial vivia a París. Havia estat detingut, junt a catorze persones més, per una dotació de la Guàrdia Civil de fronteres d’Alós d’Isil. Pocs dies després fou traslladat a Lleida a càrrec del Joint. La seva estada a Lleida durà gairebé un mes fins que fou autoritzat a residir a Barcelona. En arribar a la Ciutat Comtal manifesta haver perdut contacte amb la resta de la seva família. La seva esposa Carlota, de soltera Plesman i els seus dos fills Berthe i Maurice (Paris, 19-1-1938) de quatre anys, Gisèle de tres anys (París, 25-7-1939) i Ernest de només cinc mesos (París, 11-4-1942) foren deportats al camp d’extermini d’Auschwitz en el comboi núm. 37 que sortí el 25 de setembre de 1942 del camp de Drancy. Integraven aquest comboi principalment jueus d’origen romanès la major part dels quals vivien a França. Volf abandonà l’Europa de l’horror i la barbàrie el 26 d’octubre de 1944 a bord del vaixell portuguès “Guiné” que partí del port de Cádiz en direcció a Haifa.

Israel Lewiner

Israel Lewiner va néixer el 8 de març de 1905 a Polònia. Estava casat amb Laja Lewiner (14-12-1903). El matrimoni residia a París on havien nascut els seus dos fills. Marie, el 10-7-1930 i Maurice el 30-10-1932. El rastre de Laja es perd en el seu darrer domicili conegut, l’hotel Mirador de Niza. Els seus dos fills havien quedat sota la protecció de les xarxes de Moussa Abadi i d’Odette Rosentock que constituïen un dels principals circuits de salvament de nens jueus al sud de França. Amb l’ajut de diverses persones aconseguiren salvar, entre 1943 i 1945, a més de cinc-cents joves jueus al departament dels Alpes-Maritimes. Israel aconseguí creuar els Pirineus per refugiar-se a Espanya. El 7 de març de 1944 és detingut per la Guardia Civil de Alós d’Isil junt a un grup de joves sionistes holandesos. Traslladat a Sort, s’allotjà a l’Hotel Pessets. Dies després anà a Barcelona on residí en diverses pensions a càrrec del Joint. Israel morí el 21 de juliol de 1945. El seu fill Maurice, continuà vivint a França a l’acabament de la Segona Guerra Mundial. Membre fundador de les joventuts del Partit Comunista Francès, després de treballar en diverses ocupacions, amb el pas dels anys, es convertí en director comercial del diari «l’Humanité». Morí a París el 16 d’agost de 1994.

Edmond i Madaleine Vermes

Aquest matrimoni, nascut a Hongria l’any 1900, vivia a Viena (Àustria) on Edmond era un prestigiós metge. L’any 1938, després de la incorporació d’Àustria a la Alemanya nazi i, davant la persecució dels jueus, decideixen fugir a França i s’estableixen a París. L’any 1940, després de presenciar l’arribada de l’exèrcit alemany a la capital francesa, opten per desplaçar-se cap al sud per cercar un lloc tranquil, lluny de la persecució. A la primavera de 1942 són concentrats pel govern de Vichy, junt a un nombrós grup de jueus, a Aulus-les-Bains. Al juliol d’aquest any resten en estat de xoc al presenciar la ràtzia que afectà a desenes dels jueus allotjats en aquesta petita localitat del departament d’Arieja. La crueltat amb que les famílies foren obligades a deixar la seva residència per ser conduits al camp d’internament de Drancy, prop de París i pas previ a la seva deportació als camps d’extermini de Polònia, tingué un gran impacte en aquest matrimoni. D’immediat prenen la decisió d’abandonar de manera clandestina la regió i s’amaguen a Tolosa de Llenguadoc. El seu objectiu era arribar a la Península Ibérica per a traslladar-se, posteriorment, a América. A Tolosa contracten els serveis d’un guia que els hi facilita documentació falsa i els condueix fins al Principat d’Andorra. Després de travessar el territori andorrà on descansen uns dies, aconsegueixen arribar a la Seu d’Urgell, la primera ciutat espanyola passada la frontera, el 4 de novembre de 1942 i es presenten voluntàriament a la Comissaria de Policia. Després de diversos dies caminant per la muntanya, sense un equipament adient i patint les inclemències meteorològiques, Edmond i Madaleine es troben esgotats físicament, amb els peus inflats i plens de blaus. A més, segueixen presos del pànic davant la seva possible captura i lliurament als nazis. Atès el seu estat físic, són allotjats a l’Hotel Andria i, setmanes després, les autoritats espanyoles decideixen conduir-los a Madrid. Abandonen Espanya en direcció a Lisboa (Portugal). El dia 1 de setembre de 1943 parteixen, a bord del vapor “Lourenço Marqués”, cap a Philadelphia (Estats Units) on arribaran el 4 d’octubre d’aquell any. Posteriorment s’establiran a Nova York.

La família Theodor

La família Theodor fou una de les que s’allotjaren a l’hotel Andria de la Seu d’Urgell. El 22 de desembre de 1942 romanien a l’establiment Paul Heinz Theodor, la seva esposa Natalie i, els seus dos fills, Ralph i Peter. Paul Heinz Theodor, enginyer de professió, havia nascut el 27 de març de 1903 a Königsberg, una important ciutat portuària, capital de Prussia Oriental, que després de la Segona Guerra Mundial passà a anomenar-se Kaliningrad. Residents a Brussel·les (Bèlgica), visqueren el creixent antisemitisme que s’imposava al país en vigílies de l’esclat de la Segona Guerra Mundial. Després de l’ocupació alemanya, al maig de 1940, Paul Heinz fou traslladat, juntament amb centenars de jueus residents a Bèlgica, al camp de concentració de Saint Cyprien on romandrà fins al 1941. A finals de novembre de 1942 la família al complert arriba a la Seu d’Urgell procedents d’Andorra. El dia 2 de desembre són traslladats a la presó habilitada del “Seminari Vell” de Lleida. El pare i el fill gran, malgrat que aquest darrer només tenia 16 anys, foren transferits al camp de concentració de Miranda de Ebro. Mentre, Nathalie i el seu fill petit eren empresonades a la Presó de las Ventas de Madrid. Alliberades mercès les gestions del American Joint Distribution Committee, atengueren la sortida de Miranda de Ralph i Paul Heinz. La família al complert anirà a Vigo on embarcaran en el vapor “Marqués de Comillas” amb destinació als Estats Units d’América.

Cerca
March 2017
M T W T F S S
« Nov    
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  
Testimonis

Aquí trobareu un recull de vídeos per conèixer les declaracions personals de persones anònimes que s’han convertit en veritables testimonis d’aquests fets històrics.

Més

Enllaços
~
Arkia + Info.
Xarxa de Juderies Espanyoles + Info.
~
Centro Sefarad - Israel + Info.