Ribera de Cardós

Durant els anys de la Segona Guerra Mundial (1939-1944), milers de jueus travessaren els Pirineus fugint de la persecució a què eren sotmesos a l’Europa ocupada pels nazis. Molts dels que aconseguiren fugir, originaris d’Alemanya, Àustria, Polònia, Holanda, Bèlgica o França creuaren els colls de muntanya del Pirineu de Lleida en evasions èpiques, desafiant la vigilància a banda i banda de la frontera, la climatologia, les neus perpètues i la duresa del recorregut.

La Vall de Cardós fou una de les vies principals de penetració de refugiats procedents del departament francès d’Arieja. A través dels colls de Tavascan, Colax, Guiló, Lladorre, Artiga i Boet arribaren centenars d’evadits jueus. La major part procedia del poble francès d’Aulus-les-Bains, lloc on l’any 1942 s’internà 636 jueus, alguns dels quals fugiren cap al Pallars. Per aconseguir-ho, comptaren amb l’ajut de xarxes d’evasió. Nombrosos veïns de les valls de Garbet (Arieja) i Cardós (Catalunya) s’implicaren de manera solidària en el salvament d’aquests jueus. Entre 1941 i 1942, alguns foren retornats a França però la majoria van ser detinguts i portats a Tavascan. Allí romanien uns dies a la caserna de la Guàrdia Civil o a un hostal del poble. Altres passaren per l’hostal Cardós de Ribera de Cardós, fins que eren traslladats a la presó de Sort. Per tots ells, el Pirineu de Lleida esdevingué la penúltima frontera abans d’aconseguir la seva llibertat.