Port de la Bonaigua

Durant els anys de la Segona Guerra Mundial (1939-1944), milers de jueus travessaren els Pirineus fugint de la persecució a què eren sotmesos a l’Europa ocupada pels nazis. Molts dels que aconseguiren fugir, originaris d’Alemanya, Àustria, Polònia, Holanda, Bèlgica o França creuaren els colls de muntanya del Pirineu de Lleida en evasions èpiques, desafiant la vigilància a banda i banda de la frontera, la climatologia, les neus perpètues i la duresa del recorregut.

La Val d’Aran fou una de les vies principals d’entrada de refugiats tant a través del punt duaner deth Pònt de Rei com mitjançant els camins de muntanya que provenen dels departaments francesos d’Alta Garona i Arieja, i que arriben a Es Bòrdes, Bossòst, Bausen, Les, Canejan o Montgarri. En ocasions, els jueus evadits comptaren amb l’ajut i el suport de xarxes d’evasió i la solidaritat de molts aranesos. Alguns aconseguiren travessar la Península Ibèrica i arribar sense ser detinguts a Portugal, però la major part van ser capturats i traslladats a la presó de Vielha i després conduïts a les presons de la ciutat de Lleida. A altres, se’ls permeté allotjar-se en hotels de Les i Vielha. Els grups que eren portats a Lleida passaven pel port de la Bonaigua, atès que el túnel de Vielha no fou transitable fins a l’any 1948. Per tots ells, el Pirineu de Lleida esdevingué la penúltima frontera abans d’aconseguir la seva llibertat.