El Pont de Suert

Durant els anys de la Segona Guerra Mundial (1939-1944), milers de jueus travessaren els Pirineus fugint de la persecució a què eren sotmesos a l’Europa ocupada pels nazis. Molts dels que aconseguiren fugir, originaris d’Alemanya, Àustria, Polònia, Holanda, Bèlgica o França creuaren els colls de muntanya del Pirineu de Lleida en evasions èpiques, desafiant la vigilància a banda i banda de la frontera, la climatologia, les neus perpètues i la duresa del recorregut.

Centenars d’aquests evadits arribaren a la Val d’Aran a través del punt duaner deth Pònt de Rei o travessant els colls de muntanya que comuniquen amb els departaments francesos d’Alta Garona i Arieja. 
Alguns aconseguiren passar clandestinament a l’Alta Ribagorça a través del port de Vielha, amb la intenció de buscar refugi a Barcelona. La major part però, van ser capturats i traslladats a la presó de Vielha i després conduïts a les presons de la ciutat de Lleida. La conducció de l’Aran a Lleida es feia a través del port de la Bonaigua, però alguns grups foren obligats a creuar a peu el túnel de Vielha, llavors en construcció, per a ser portats a Vilaller i, més tard, al Pont de Suert. D’allí se’ls adreçava a Lleida, en alguns casos directament i, en altres, amb el pas previ per Tremp. Per tots ells, el Pirineu de Lleida esdevingué la penúltima frontera abans d’aconseguir la seva llibertat.