Bossòst

Durant els anys de la Segona Guerra Mundial (1939-1944), milers de jueus travessaren els Pirineus fugint de la persecució a què eren sotmesos a l’Europa ocupada pels nazis. Molts dels que aconseguiren fugir, originaris d’Alemanya, Àustria, Polònia, Holanda, Bèlgica o França, creuaren els colls de muntanya del Pirineu de Lleida en evasions èpiques, desafiant la vigilància a banda i banda de la frontera, la climatologia, les neus perpètues i la duresa del recorregut.

La Val d’Aran fou una de les vies principals d’entrada de refugiats tant a través del punt duaner deth Pònt de Rei com mitjançant els camins de muntanya que provenen dels departaments francesos d’Alta Garona i Arieja. Bossòst tingué un especial protagonisme com a lloc d’arribada, a través deth Portilhon i el coll de Baretja, de diferents rutes procedents de la ciutat de Luchon, on s’havien refugiat molts jueus que des de la primavera de 1942 començaren a fugir cap a Espanya. L’any 1943 només al port deth Portilhon es detingué més de 600 evadits, molts d’ells jueus. A la zona, els refugiats comptaren amb l’ajut i el suport de xarxes d’evasió i la solidaritat dels molts veïns. Alguns aconseguiren travessar la Península Ibèrica i arribar sense ser detinguts a Portugal, però la major part van ser capturats i traslladats a la presó de Vielha i després conduïts a les presons de la ciutat de Lleida. Per tots ells, el Pirineu de Lleida esdevingué la penúltima frontera abans d’aconseguir la seva llibertat.