Bescaran

Durant els anys de la Segona Guerra Mundial (1939-1944), milers de jueus travessaren els Pirineus fugint de la persecució a què eren sotmesos a l’Europa ocupada pels nazis. Molts dels que aconseguiren fugir, originaris d’Alemanya, Àustria, Polònia, Holanda, Bèlgica o França creuaren els colls de muntanya del Pirineu de Lleida en evasions èpiques, desafiant la vigilància a banda i banda de la frontera, la climatologia, les neus perpètues i la duresa del recorregut.

L’Alt Urgell fou la via principal de penetració dels refugiats procedents del Principat d’Andorra. La major part de jueus arribaven caminant a través de la muntanya. Un d’aquests itineraris partia de Sant Julià de Lòria, travessava la frontera pel coll de la Rabassa i, posteriorment, es dirigia cap a Bescaran i Estamariu. Des d’allí passava a la Serra del Cadí o a la Seu d’Urgell. Alguns jueus aconseguiren arribar a Barcelona amb l’ajut de xarxes d’evasió que s’havien establert a Andorra i, amb la col·laboració de nombrosos veïns de la comarca que s’implicaren en el seu salvament. Entre 1941 i 1942, alguns dels detinguts foren retornats a França però la majoria van ser traslladats a la Seu d’Urgell, on se’ls tancava a la presó del partit judicial situada a l’antic convent de Sant Domènec o s’allotjaven a hotels. Després se’ls conduïa a les presons de la ciutat de Lleida. Per tots ells, el Pirineu de Lleida esdevingué la penúltima frontera abans d’aconseguir la seva llibertat.