Escenaris del pas de jueus pel Pirineu de Lleida

This slideshow requires JavaScript.

Escenaris d’estada de refugiats jueus a les comarques de Lleida

A les comarques de Lleida són diversos els escenaris del pas dels refugiats jueus que fugien de la persecució nazi. A continuació es descriuen per localitats i comarca.

VAL D’ARAN

LES

Les, fou la població de referència pels jueus arribats a la Val d’Aran.

• Duana Pont de Rei. Situada a uns 5 km del poble, era l’indret on tenia lloc la revisió de la documentació dels refugiats jueus que pretenien entrar de manera legal a Espanya. Era també, el punt on la policia espanyola lliurava a la Gendarmeria francesa primer i, més tard a la policia alemanya als jueus que devien ser retornats a França en virtut de l’acord arribat entre les autoritats espanyoles i la França de Vichy.

• Comissaria de Policia. Situada al centre de la població, era el lloc on s’interrogava als detinguts.

• Hotels i cases particulars del poble. Alguns dels refugiats jueus passaren dies i, fins i tot setmanes, allotjats a l’Hotel Franco Español abans de ser traslladats a Barcelona o a Madrid. En altres ocasions, el lloc d’acollida foren les cases particulars on les famílies jueves esperaven el trasllat perfectament ateses pels veïns del poble.

BOSSÒST

Arribaren a Bossòst centenars de detinguts per pas clandestí de fronteres que travessaren els Pirineus des de Luchon a través del coll deth Portilhon.

• Caserna de la Guàrdia Civil de fronteres. Lloc on s’interrogava i es prenia la filiació als detinguts.
VIELHA

La població de Vielha esdevingué, junt a Les, el lloc de referència per tots els jueus que creuaren per la Val d’Aran.

• Presó del partit judicial de Vielha. La presó de Vielha era un petit dipòsit on es tancava als presoners que estaven a disposició del jutjat de primera instància d’aquella localitat i que tenia jurisdicció sobre la Val d’Aran. En aquests anys fou habilitada per acollir als refugiats de la Segona Guerra Mundial però en cap cas, podia fer front, d’una manera continuada, al flux d’evadits que s’hi ingressava. Estava ubicada al centre de la població, en un edifici de propietat municipal situat just enfront de l’església parroquial i s’estima que tenia capacitat per a vuit persones. A la part superior es trobava l’habitatge del carceller. L’edifici fou derruït als anys seixanta del segle passat durant una actuació urbanística d’ampliació de la Plaça de l’Església.

La durada de l’estada dels detinguts era curta atès que habitualment eren traslladats a Sort on feien una nova aturada fins que se’ls conduïa a les presons de la ciutat de Lleida. Malgrat això, l’aïllament que patia l’Aran durant els mesos d’hivern dificultava en gran mesura la sortida de les expedicions sota la vigilància de la Guàrdia Civil i feia que, en algunes èpoques, els detinguts romanguessin diverses setmanes a Vielha.

Quan les inclemències meteorològiques incomunicaren l’accés al Pallars, els detinguts sortien a peu des de Vielha i havien de travessar, en grups nombrosos i sempre acompanyats per dotacions de la Guàrdia Civil, el túnel de Vielha que encara no estava obert al trànsit de vehicles però que si que es podia recórrer a caminant. El destí, a l’altre costat de la vall, era la població de Vilaller (Alta Ribagorça) on estaven entre un i dos dies fins que eren traslladats a Lleida, tot i que, en ocasions, anaven en primer lloc a Tremp.

• Hotels: alguns refugiats jueus aconseguiren allotjar-se a distints establiments hotelers de la població. S’ha documentat la seva estada al Hotel Internacional, Hostal Turrull i Hostal Serrano.

ES BORDES

• Cabana de l’Artiga de Lin. Allí descansaven moltes de les expedicions de refugiats que passaven a l’Aran des dels departaments de Pyrénées-Atlantiques i Haute-Garonne.

MONTGARRI

Al nucli de Montgarri s’acollí a nombroses expedicions de refugiats jueus. Allí descansaven i dormien abans de reprendre la seva ruta cap al sud.

Pallars Sobirà

 

ALÒS D’ISIL

• Caserna de la Guardia Civil de fronteres. Era la destinació de tots els detinguts en els passos que provenien dels voltants de Seix (Ariège) a través dels colls de Salau, Aula i Pala de Clavera. Posteriorment, eren traslladats a Sort.

• Bordes de Perosa. En aquest indret, situat a la ruta procedent de França descansaven les expedicions que provenien dels passos fronterers que confluïen a l’actual municipi d’Alt Aneu i les que havien creuat la frontera a les proximitats de Montgarri.

TAVASCAN

• Caserna de la Guàrdia Civil de Tavascan fou la destinació dels detinguts als passos que provenien dels voltants d’Aulus-les-Bains (Ariège). Posteriorment eren traslladats a Sort.

• Les bordes de la muntanya de Lladorre on els refugiats descansaven després de jornades intenses caminant per la muntanya.

SORT

A Sort es conduïa als evadits detinguts en els passos fronterers del Pallars Sobirà i a la major part dels que ho havien estat a la Val d’Aran i que estaven en trànsit cap a les presons de Lleida després de passar pel calabós de Vielha. En aquells anys, la única carretera que connectava l’Aran amb Lleida discorria pel port de la Bonaigua i atès que el trajecte era llarg i durava moltes hores estava programada una aturada a la capital del Pallars Sobirà aprofitant que tenia presó.

• Presó del partit judicial.

La vila de Sort tenia dues presons, una per a homes i una altra per a dones, ambdues situades a la plaça Sant Eloi i de reduïdes dimensions. La presó d’homes, ubicada en una antiga capella gòtica, era de propietat municipal i ocupava els baixos de l’edifici amb un total de 24 m2. Havia estat adquirida pel consistori en una de les desamortitzacions de bens eclesiàstics del segle XIX i habilitada com a presó tasca que realitza fins l’any 1969 data en que fou suprimit el partit judicial de Sort.

Normalment ocupada per lladregots que havien protagonitzat delictes menors motivats per l’extrema misèria del moment, viurà durant el primer lustre dels anys quaranta una autèntica saturació per l’estada dels refugiats, entre ells centenars de jueus, que s’hi amuntegaven en el que era la primera etapa del seu periple per Espanya.

A l’interior tenia dos departaments i una reixa de ferro envoltava l’exterior de la façana. Una finestra era l’únic element de ventilació. Disposava d’una latrina i una aixeta amb aigua corrent per poder rentar-se. La capacitat era per a només deu reclusos tot i que en ocasions s’hi tancà fins a vuitanta persones amb els lògics problemes d’amuntegament i manca de mesures higièniques.

Entre 1939 i 1940 s’ha documentat que passaren per aquesta petita presó al menys 2660 refugiats distribuïts per nacionalitat tal com mostra el quadre següent.

Evadits detinguts a la presó de Sort per nacionalitat. Període 1939-1944

País

Detinguts

Alemanya

12

Bèlgica

100

Canadà

407

Estats Units

172

França

1288

Gran Bretanya

101

Holanda

185

Jueus

21

Polònia

235

Rússia

13

Altres i no especificats

126

Total

2660

Destaca la xifra de francesos que assoleix gairebé el 50% dels detinguts. A continuació, trobem als canadencs. En realitat es tracta de francesos que en el moment de ser capturats al·leguen ser quebequesos amb l’objectiu d’evitar un possible retorn a França. Entre els polonesos, belgues i holandesos hem de cercar als refugiats d’origen jueu atès de que la major part dels detinguts d’aquestes nacionalitats ho eren. Fins i tot s’arribaren a inscriure a 21 detinguts sota la nacionalitat “jueu”. Altres jueus foren anotats com “apàtrides” i com a “palestins”.
La presó de dones, situada en un edifici contigu a la d’homes, tenia una superfície de 14 m2 i una capacitat, en una única sala, per a dues recluses. No disposava de latrines ni lavabos i la ventilació era a través d’una finestra. Entre 1939 i 1944 acollí al voltant de cent cinquanta detingudes tal com mostra el quadre adjunt.

Dones detingudes a la presó de Sort per nacionalitat. Període 1939-1944

País

Detinguts

Bèlgica

9

Canadà

5

Estats Units

5

França

64

Gran Bretanya

11

Holanda

17

Jueves

3

Polònia

31

Altres i no especificats

10

Total

157

Gairebé la totalitat de detingudes eren jueves que formaven part d’expedicions integrades per famílies. Després de les de nacionalitat francesa, destaca la xifra de poloneses, holandeses i belgues. Crida l’atenció el fet de que fins i tot, tres de les detingudes foren inscrites directament com a jueves. Entre aquestes refugiades trobem també nadons i joves de curta edat que acompanyaven a les seves mares en la seva estada a la presó.

• Hotel Pessets. L’Hotel Pessets és un emblemàtic establiment l’origen del qual es remunta al segle XIX. Gestionat per José Farré Rafel i la seva esposa Adelaida Betriu, tingué un destacat protagonisme com a lloc d’estada de fugitius jueus durant la Segona Guerra Mundial. Al ser traslladats a aquests hotels els refugiats gaudien de un règim certament relaxat d’internament doncs únicament devien acudir a la presó en dos ocasions durant el dia per deixar constància de la seva presència a Sort. Les factures de l’estada eren emeses a nom del consolat holandès a Barcelona i del American Joint Distribution Committee. Els primers s‘ocupaven dels jueus de nacionalitat holandesa i el Joint dels originaris de països com Polònia, Alemanya o Àustria considerats com “apàtrides”.

 

El Pallars Jussà

TREMP

• Presó del partit judicial. La presó del partit judicial de Tremp era situada en l’edifici que actualment acull al jutjat de primera instància i instrucció a la Plaça Capdevila. Fou utilitzada de manera puntual, sempre com a lloc de pas, en el trasllat dels detinguts des del Pirineu a la ciutat de Lleida. Al desembre de 1942 hi passaren una dotzena dels jueus evadits des d’Aulus-le-Bains (Ariège). De gener a abril de 1943 s’hi portaren refugiats provinents de Vilaller on havien arribat des de la Val d’Aran.

L’Alta Ribagorça

VILALLER

La població de Vilaller fou la destinació d’alguns grups de refugiats que eren conduits des de la Val d’Aran fins a Lleida.

L’Alt Urgell

LA SEU D’URGELL

El Principat d’Andorra fou un dels epicentres de les xarxes d’evasió atès que hi residien molts espanyols disposats a treballar com a guia, l’existència d’hotels per descansar i l’activitat de xarxes dedicades a falsificar tot tipus de documents (salconduits, certificats, etc). L’Alt Urgell i la seva capital, la Seu d’Urgell, esdevingueren lloc de pas de bona part dels jueus que penetraren des del Principat d’Andorra.

• Lloc fronterer de la Farga de Moles. Situat a les afores de la ciutat, al límit amb el Principat d’Andorra.

• Comissaria de Policia ubicada a l’entrada de la ciutat.

• Presó del partit judicial. La presó de la Seu d’Urgell acollí en aquest període al voltant de 500 evadits. Sobta aquesta escassa xifra i més si tenim en compte que la Seu hauria de ser la destinació de tots els detinguts a l’Alt Urgell i part de la Cerdanya procedents del Principat d’Andorra. La tasca a la zona de les xarxes d’evasió probablement explica que la xifra d’apressats sigui tan minsa.

La presó estava situada al desamortitzat convent de Sant Domènec on s’ubicaven, entre d’altres, també les dependències del jutjat. L’edifici fou enderrocat parcialment i ara s’hi ubica el Parador Nacional de Turisme de la Seu d’Urgell.

Evadits detinguts a la presó de la Seu d’Urgell per nacionalitat. Període 1939-1944

País

Detinguts

Alemanya

4

Bèlgica

38

Canadà

44

Estats Units

9

França

171

Gran Bretanya

9

Holanda

4

Itàlia

3

Apàtrides

6

Polònia

166

Altres i no especificats

32

Total

486

Destaca la quantitat de polonesos, gairebé similar a la de francesos. Una part d’aquests polonesos eren militars que lluitaven a l’exèrcit francès i que havien estat desmobilitzats després de la seva derrota front l’alemany al 1940. La major part, però, eren famílies jueves. També eren jueus gairebé tots els belgues, els apàtrides i, presumiblement, els que no consta la seva nacionalitat.

• Hotel Andria i Hotel Mundial on s’allotjaren algunes famílies que disposaven de recursos econòmics o a càrrec del American Joint Distribution Committee.

La Baixa Cerdanya

MARTINET

Per Martinet passaren evadits jueus procedents del Principat d’Andorra després d’haver creuat clandestinament a través del colls de Claror, Perafita, la Portella o Vallcivera. La major part però, acabaren sent capturats per la Guàrdia Civil i traslladats a la presó de la Seu d’Urgell.

La Segarra

CERVERA

Cervera fou un dels emplaçaments on s’ubicà durant el primer franquisme diversos establiments per a presoners polítics, esdevenint un pilar important dins del món concentracionari de l’Espanya de postguerra. Al 1939 s’instal•la un camp de concentració en un vell magatzem de l’empresa Cros conegut com “el Ciment”, molt a prop de l’estació de ferrocarril. Al mes d’abril es produeix el trasllat del camp a l’edifici de la Universitat de Cervera.

Des de finals de juny de 1940 fins a finals de 1941 acull a refugiats estrangers que creuaren els Pirineus des de França fugint de la barbàrie nazi. Es tractava dels nois en edat militar (compresos entre els 18 i els 40 anys) detinguts a les comarques gironines i que després de passar pel camp d’evacuació de Figueres eren traslladats al camp de concentració de Miranda de Ebro. La majoria dels internats són britànics i polonesos però també s’hi concentra a refugiats jueus.

Segrià

LLEIDA

La ciutat de Lleida, com a capital de província, era en lloc on es reunien tant als detinguts com aquells que quedaven a disposició dels consolats o d’organitzacions d’ajut jueves.

• Govern Civil. Les instal•lacions del Govern Civil esdevingueren l’indret on es decidí el futur dels refugiats jueus que havien estat detinguts als passos pirinencs. El governador civil era qui durant bona part dels anys de la Segona Guerra Mundial determinava la destinació final de les famílies jueves. Els representants del American Joint Distributtion Committee negociaven habitualment amb el governador per tractar d’alliberar de les presons als jueus, portar-los a un hotel i aconseguir una ràpida evacuació cap a Barcelona.

• Presó habilitada del “Seminari Vell”. La presó habilitada del “Seminari Vell” era situada al barri antic de la ciutat de Lleida, en una plaça que encara avui porta el nom de plaça del Seminari. A l’igual que succeí en moltes altres ciutats espanyoles, atesa la gran quantitat de presoners que hi havia a Espanya l’any 1939, entre els presoners de guerra i els que havien estat detinguts per motius polítics, s’habilitaren com a presons edificis diversos com convents, seminaris, col•legis, etc.

En el cas de Lleida, la presó provincial acollia des del 1939 un nombre de presoners molt superior a la seva capacitat real i calia trobar un altre emplaçament. La major part dels detinguts per pas clandestí de fronteres acabaren al “Seminari Vell”. Hi ingressaren els refugiats procedents dels dipòsits dels partits judicials de la província (Vielha, Sort, la Seu d’Urgell, Balaguer, Tremp i Solsona) i alguns dels que estaven en trànsit cap a Miranda de Ebro procedents d’altres presons catalanes (Figueres, Girona i Barcelona).

L’entrada era presidida per un gran cartell on es llegia en lletres grans “Todo por la Patria”. La presó era vigilada per soldats. Els detinguts que la van conèixer en recorden les seves deficients condicions, l’amuntegament de presoners, la deficient alimentació, les vexacions a que eren sotmesos pels comandaments.

• Presó Provincial de Lleida. La Presó Provincial era situada a la part alta de la Rambla d’Aragó. Es tractava d’un edifici de pedra construït a finals del segle XIX i format de planta baixa i dos pisos. L’edifici, a l’igual que el del Seminari Vell, fou derruït als anys cinquanta del segle XX. Al seu lloc es construí l’actual edifici de la Delegació d’Hisenda i una plaça. En aquest indret s’hi instal•là l’any 1970 un monument dedicat als caiguts durant la Guerra Civil espanyola que conservava una reixa de l’antiga presó. El monument fou enderrocat l’any 2009 coincidint amb la remodelació de la plaça. No fou fins a finals de 1943 i principis de 1944 que s’utilitzà aquest establiment per empresonar als fugitius de la Segona Guerra Mundial, entre ells a alguns jueus.

• La infraestructura hotelera existent a Lleida possibilità que els refugiats jueus poguessin ser repartits en diversos establiments. Enter 1930 i 1944 s’allotjaren refugiats jueus als següents hotels: Lleida: Hotel Palace, Hotel Nacional, Hotel Mundial, Hotel Moderno, Hotel España, Hostal Cuatro Naciones, Hostal Peninsular, Hostal del Sol i fonda Agramunt.

ROCALLAURA
• Balneari de Rocallaura. L’allau d’arribats que afluïa a territori espanyol des de novembre de 1942 provocà la saturació tant de les presons com del camp de concentració de Miranda de Ebro. Davant aquesta problemàtica, el govern espanyol i les ambaixades i la Creu Roja cercaren fórmules per tal d’abordar la situació dels centres d’internament.

S’acorda ubicar detinguts en balnearis que en aquells moments estaven desocupats i que permetrien alliberar presoners i atorgar-los un règim d’internament menys dur. Un d’aquests establiments fou el balneari de Rocallaura (Urgell), propietat de la família Vilanova, que acollí, entre 1943 i 1944, uns 400 presoners procedents de les presons de Lleida, entre ells molts jueus. En aquesta petita localitat de la comarca de l’Urgell van viure mesos de pau i tranquil•litat allunyats de les dures experiències que passaven els seus companys a les presons i al camp de Miranda.

Cerca
February 2019
M T W T F S S
« Jan    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728  
Testimonis

Aquí trobareu un recull de vídeos per conèixer les declaracions personals de persones anònimes que s’han convertit en veritables testimonis d’aquests fets històrics.

Més

Enllaços
~
Arkia + Info.
Xarxa de Juderies Espanyoles + Info.
~
Centro Sefarad - Israel + Info.