El paper de les xarxes d’evasió

Placa en honor de Francisco Ponzán, organitzador de diferents xarxes d’evasió.  © Josep Calvet.

Placa en honor de Francisco Ponzán, organitzador de diferents xarxes d’evasió.
© Josep Calvet.

Per tal d’ajudar els que pretenien evadir-se i fer més segura i ràpida la seva fugida, s’organitzà una estructura de suport basada en les xarxes d’evasió. En un primer moment, aquestes s’encarregaven de conduir a França els que fugien dels països ocupats pels alemanys durant els anys 1939 i 1940 (Polònia, Bèlgica, Holanda o Luxemburg). La situació a l’Europa en guerra establirà la necessitat que molts creuessin els Pirineus, per la qual cosa les xarxes s’ampliaren, assumint també el pas cap a Espanya i, fins i tot, el recorregut fins a Portugal. En tots els supòsits, la primera destinació acostumava a ser la ciutat de Barcelona, des d’on es conduïa els evadits fins al seu lloc de partida, preferentment a Portugal o a Gibraltar.
Durant aquests anys, es constituïren desenes de xarxes d’evasió, cadascuna especialitzada en passar un grup de persones determinat (militars, pilots, jueus, francesos…) o creuar per un territori concret (Val d’Aran, Pallars Sobirà, Andorra…). Cada xarxa podia tenir diverses ramificacions, en funció de l’itinerari escollit per efectuar el pas. Els serveis secrets dels països aliats jugaren un important paper en la creació i el desenvolupament d’aquest servei. Britànics i nord-americans estaven al darrere de la major part de les xarxes d’evasió que, a més del pas de persones, podien encarregar-se de dur documentació adreçada a l’exèrcit aliat organitzat al nord d’Àfrica o a Anglaterra i als distints governs a l’exili establerts a Londres. Per altra banda, molts cops, en les expedicions de tornada des d’Espanya, s’aprofitava per passar informes i diners procedents de les representacions diplomàtiques aliades establertes a Espanya que es destinaven a organitzar la resistència.

Els guies

Per creuar els Pirineus, de ben segur la tasca més perillosa i especialitzada de les que portaven a terme els grups encarregats de les evasions, es comptava amb la participació dels guies, també coneguts com a “passeurs” a França. Els guies catalans eren majoritàriament persones nascudes o residents als Pirineus, o sigui coneixedores del medi, dels camins, de la seva gent i, per tant, adequades per desenvolupar una tasca arriscada, i alhora exigent des del punt de vista físic. Alguns ja havien desenvolupat aquesta tasca durant la Guerra Civil espanyola, per la qual cosa controlaven tots els entramats de l’activitat.
Els motius que els portaren a desenvolupar aquest treball són diversos. En primer lloc, cal destacar el seu compromís polític i personal. De tota manera, els guanys econòmics esdevingueren la motivació principal que movia una part important dels “passeurs”. Molts es dedicaven al contraban, que donava grans beneficis davant la situació d’escassetat i restricció que imperava a l’Espanya del primer franquisme. Finalment, cal esmentar un tercer grup de persones, que realitzaren la tasca de manera puntual, actuant per raons de solidaritat i humanitat.
La duresa que significava travessar caminant els Pirineus per algunes persones poc preparades o d’edat avançada feia necessària una aturada per reposar forces. Per aquest motiu, els guies comptaven, a la vessant catalana, amb una sèrie de masies de confiança on descansar i menjar abans de reprendre la ruta. També existien cases de refugi a les ciutats. Paral·lelament, altres xarxes s’especialitzaren en la falsificació de documentació, en especial la requerida per circular per Espanya, passaports i salconduits.

El Principat d’Andorra: l’epicentre de les xarxes d’evasió i dels passadors

Des de la finalització de la Guerra Civil espanyola, Andorra s’havia convertit en el refugi de centenars d’espanyols que havien fugit davant la victòria de l’exèrcit franquista i que sobrevisqueren dedicant-se al contraban i al pas de documents i persones tant en direcció a Espanya com a l’inrevés. A aquests refugiats s’hi afegiren aquells que sortiren de camps de concentració francesos i buscaren un lloc de refugi lluny de l’internament francès i la repressió espanyola.
Tot això afavorí que el Principat es convertís en l’epicentre de moltes històries vinculades a aquest conflicte i jugués un paper determinant en el funcionament de les xarxes d’evasió.
Andorra fou la part del Pirineu on funcionaren amb més precisió les xarxes d’evasió que conduïren centenars de refugiats jueus.

Xarxes d’evasió jueves

Tot i que de forma molt embrionària, l’any 1940 i com a conseqüència de l’ocupació alemanya del territori francès, s’organitza la resistència jueva per tal d’ajudar a fugir del país els jueus que començaren a ser perseguits. Dins de les organitzacions que adquiriren protagonisme per la seva acció de salvament a través dels Pirineus cal destacar l’Armée Juive (AJ). Fundadael gener de 1942, durant la primavera de 1943 començà a organitzar cadenes d’evasió en direcció a Espanya per conduir els jueus que volien integrar-se a les forces aliades a Palestina.
També actuaren les xarxes al voltant del Mouvement de JeunesseSioniste (MJS), que ajudà a passar centenars de joves, molts formats a França en l’educació sionista i en el treball productiu, per anar posteriorment a Palestina. A partir de l’agost de 1942, quan s’intensifiquen les ràtzies al sud de França, facilità el salvament de centenars d’adults.
L’Ouvre de Secours aux Enfants (OSE), una organització fundada el 1912 i dedicada durant la Segona Guerra Mundial a l’atenció dels infants a la França ocupada, realitzà una tasca rellevant de salvament de menors jueus.
Igualment, cal esmentar la xarxa Westerweel establerta a Holanda, país on s’havien refugiat joves jueus procedents d’Alemanya i Àustria.

Trobareu la informació ampliada aquí

Cerca
March 2017
M T W T F S S
« Nov    
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  
Testimonis

Aquí trobareu un recull de vídeos per conèixer les declaracions personals de persones anònimes que s’han convertit en veritables testimonis d’aquests fets històrics.

Més

Enllaços
~
Arkia + Info.
Xarxa de Juderies Espanyoles + Info.
~
Centro Sefarad - Israel + Info.