L’Europa d’entreguerres

Grup de jueus internats al camp de Weesterbok (Holanda) saludant els que marxen deportats al camp d'extermini d’Auschwitz.  © Yad Vashem.

Grup de jueus internats al camp de Weesterbok (Holanda) saludant els que marxen deportats al camp d’extermini d’Auschwitz.
© Yad Vashem.

El 30 de gener de 1933 Adolf Hitler és nomenat canceller d’Alemanya. El nacionalisme i l’antisemitisme s’havien obert pas en un país traumatitzat per la seva derrota a la Primera Guerra Mundial i pels efectes de la crisi econòmica de 1929. El NSDAP iniciarà la persecució dels seus enemics polítics i dels jueus. Entre 1933 i 1945, només en el territori del Reich, s’emetran prop de 2.000 ordenances i decrets antisemites. Abans de l’inici de la Segona Guerra Mundial, milers de jueus alemanys, austríacs i txecoslovacs aconseguiren refugiar-se a França, Holanda, Bèlgica i Palestina.

Amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial al setembre de 1939, Alemanya pren el control de dos milions de jueus polonesos, xifra que creix espectacularment a mesura que la Wehrmacht es fa amb nous territoris a la zona Bàltica i a l’est d’Europa. Fins al 1941, els nazis opten per concentrar els jueus en guetos per explotar-los. A mitjan 1941 s’instauren els comandos mòbils (Eisatzgruppen), que executen assassinats en massa i, finalment, la Conferència de Wannseede gener de 1942 estab