La fugida de jueus pel Pirineu de Lleida

L’esclat de la Segona Guerra Mundial multiplicarà els desplaçaments de persones per Europa que ja s’havien iniciat des de mitjans dels anys trenta després de l’arribada al poder del nazisme a Alemanya, la promulgació de les primeres lleis racials i el creixent antisemitisme que sacsejava al vell continent. Espanya esdevingué el principal país d’acollida dels milers de refugiats jueus que fugien de la guerra i la persecució. Juntament, amb Portugal i Suïssa mantingué una posició de neutralitat i no bel·ligerància en el conflicte i, en conseqüència, arribar al seu territori esdevingué l’objectiu dels que pretenien escapar de l’Europa en guerra. La immensa majoria utilitzaren la Península Ibérica com a lloc de trànsit per a desplaçar-se fora d’Europa. L’evasió de jueus es pot acotar en diverses etapes que coincideixen amb els esdeveniments de la guerra i, especialment amb la persecució a que foren sotmesos al territori francès on se n’havien refugiat milers procedents de països ocupats per les tropes alemanyes (polonesos, belgues, holandesos, etc.). Per la seva part, la política de les autoritats espanyoles vers aquests refugiats variarà durant els anys de la guerra, en funció tant de la composició i origen de les persones que creuaran els Pirineus com de l’evolució del conflicte bèl·lic que condicionarà la posició del govern de Franco.

1939-1940: La documentació en regla. Les duanes de Les i la Seu d’Urgell

Presentació de documents d'un viatger a eth Pònt de Rei.  © M.Solé. Servei d'Audiovisuals de l'IEI.

Presentació de documents d’un viatger a eth Pònt de Rei.
© M.Solé. Servei d’Audiovisuals de l’IEI.

La primera onada d’arribats se situa entre setembre de 1939 i juny de 1940. Es a dir, des de l’inici de la guerra fins a la signatura de l’armistici franco-alemany i la constitució a França d’un govern col·laboracionista amb els nazis presidit pel mariscal Petain. Inicialment, eren jueus d’origen polonès o alemany però, després de l’ocupació de Bèlgica i Holanda, l’èxode s’incrementa. Són, bàsicament, famílies que disposaven de la documentació per emigrar a un tercer país des de ports espanyols o portuguesos. Passen a Espanya amb tota normalitat pels llocs habilitats. A la província de Lleida a través dels punts duaners de Pont de Rei a la Val d’Aran i la Farga de Moles prop de la Seu d’Urgell, a la frontera amb el Principat d’Andorra. Són portadors de la documentació requerida per creuar la duana. Els requisits eren exigents doncs, a més del preceptiu passaport i l’autorització de sortida de França, devien obtenir un visat de trànsit per Espanya emès per una representació diplomàtica espanyola i, el passatge del vaixell que els havia de conduir a la seva destinació.

Juny de 1940 – desembre 1942: fugint de la França de Vichy

Port de la Bonaigua.  © Fons antic. Servei d'Audiovisuals de l'IEI.

Port de la Bonaigua.
© Fons antic. Servei d’Audiovisuals de l’IEI.

La capitulació de França al juny de 1940 i l’establiment de la línia de demarcació que dividia el país en dues zones, l’ocupada pels alemanys i la que restava sota el control de govern presidit pel mariscal Petain, marcà un augment de les fugides cap als departaments del sud. En aquest moment es produeix una gran onada d’evasions de famílies jueves cap a la Península Ibèrica. Davant l’augment progressiu de les persones que arribaven a les seves fronteres, les autoritats espanyoles decidiren, en part pressionades per les demandades alemanyes, controlar el pas fronterer i complicar l’obtenció del visat de trànsit pel país. A partir de novembre de 1940 aquests visats deixaran d’emetre’s als consolats espanyols i deuran ser enviats des de Madrid. En conseqüència, les arribades de posseïdors de la documentació completa descendiran i, molts jueus optaran per creuar clandestinament a través de les muntanyes per evitar la vigilància. Els jueus que pretenen fugir continuen sent famílies establertes a França i altres procedents dels països que Alemanya anava incorporant al Reich. El moment més àlgid del pas dels Pirineus es produeix entre juliol i novembre de 1942. En aquests mesos el govern de Vichy s’involucrà de manera directa en la persecució dels jueus destacant la ràtzia del Velòdrom d’Hivern de París el 16 i 17 de juliol i, l’executada el 26 d’agost que afectà als jueus estrangers residents als departaments del sud. L’ocupació de la zona lliure el 11 novembre 1942 accelera de manera espectacular les evasions entre tots aquells que s’havien refugiat a aquest territori. Des de mitjans de 1940 les autoritats frontereres espanyoles actuaren amb més cel i, en alguns casos, de forma indiscriminada, decretaren el retorn a l’altre costat dels Pirineus de les persones que llavors creuaven amb evident desesperació, especialment des de novembre de 1942 quan l’exercit alemany ocupa la França de Vichy.

1943

Grup de guàrdia civils al Port de la Bonaigua.<br /> © M. Solé. Servei d'Audiovisuals de l'IEI.

Grup de guàrdia civils al Port de la Bonaigua.
© M. Solé. Servei d’Audiovisuals de l’IEI.

Durant l’any 1943, l’estricta vigilància establerta al sud de França i la impermeabilització de la frontera per part dels duaners i la policia alemanya complicà les evasions. Els que no aconseguiren fugir abans de 1943 s’amagaren o foren detinguts i deportats. Això explica que durant 1943 l’arribada d’evadits jueus al Pirineu de Lleida perd intensitat. La generalització dels passos fronterers durant el segon semestre de 1942 provocà que el govern espanyol regulés normativament l’acollida que, en essència, preveia, en funció de la seva edat, sexe i nacionalitat, la detenció i internament en presons, camps de concentració i establiments hotelers. A mesura que el conflicte bèl•lic evoluciona en favor dels aliats es relaxen les mesures d’internament. L’acollida als jueus presenta característiques pròpies derivades de la presencia d’organitzacions d’ajut com el American Jewish Joint Distribution Committe que amb el pas del temps i, amb l’aportació de molts recursos materials i econòmics aconseguiren que els seu protegits poguessin gaudir d’un tracte preferent de les autoritats espanyoles.

1944: els pioners sionistes i els nens orfes

Port deth Portilhon.  © Servei d'Audiovisuals de l'IEI.

Port deth Portilhon.
© Servei d’Audiovisuals de l’IEI.

Durant l’any 1944 els jueus que creuen els Pirineus són bàsicament joves sionistes que havien romàs ocults a França, altres que havien estat lliurats pels seus pares a organitzacions d’ajut i, també nens els pares dels quals havien estat deportats. La immensa majoria restaren directament a càrrec de les organitzacions d’ajut que s’encarregaren de passar-los clandestinament mitjançant diverses xarxes d’evasió.

Cerca
August 2019
M T W T F S S
« Jan    
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  
Testimonis

Aquí trobareu un recull de vídeos per conèixer les declaracions personals de persones anònimes que s’han convertit en veritables testimonis d’aquests fets històrics.

Més

Enllaços
~
Arkia + Info.
Xarxa de Juderies Espanyoles + Info.
~
Centro Sefarad - Israel + Info.