La fugida de jueus pel Pirineu de Lleida

Presentació de documents d'un viatger a eth Pònt de Rei. © Servei d'Audiovisuals de l'IEI.

Presentació de documents d’un viatger a eth Pònt de Rei.
© Servei d’Audiovisuals de l’IEI.

Els primers evadits arribaren a Espanya entre 1939 i 1940 creuant sense dificultats per les duanes. Entre juny de 1940 i desembre de 1942, coincidint amb la persecució per part de la França de Vichy, es quan es produeix l’onada més important d’evadits jueus, la majoria famílies. Al 1944 els que creuaran els Pirineus seran joves i infants que havien estat amagats a França. Per tal de fer més segura i ràpida la seva fugida, s’organitzà una estructura de suport basada en les xarxes d’evasió tutelades pels serveis secrets aliats i organitzacions de resistència jueva. En el pas clandestí dels Pirineus s’integraren nombrosos guies catalans i el Principat d’Andorra hi tingué un destacat protagonisme.

1939-1940: La documentació en regla. Les duanes de Pont de Rei i la Farga de Moles

La primera onada d’arribats se situa entre setembre de 1939 i juny de 1940; és a dir, des de l’inici de la guerra fins a la signatura de l’armistici francoalemany i la constitució a França d’un govern col•laboracionista amb els nazis presidit pel mariscal Petain. Inicialment, eren jueus d’origen polonès o alemany però, després de l’ocupació de Bèlgica i Holanda, l’èxode s’incrementa. Són, bàsicament, famílies que disposaven de la documentació per emigrar a un tercer país des de ports espanyols o portuguesos. Passen a Espanya amb tota normalitat pels llocs habilitats. A la província de Lleida a través dels punts duaners dethPònt de Rei, a la Val d’Aran, i la Farga de Moles, prop de la Seu d’Urgell, a la frontera amb el Principat d’Andorra. Són portadors de la documentació requerida per creuar la duana. Els requisits eren exigents, ja que −a més del preceptiu passaport i l’autorització de sortida de França−havien d’obtenir un visat de trànsit per Espanya emès per una representació diplomàtica espanyola i, el passatge del vaixell que els havia de conduir a la seva destinació.

Juny de 1940 – desembre de 1942: fugint de la França de Vichy

La capitulació de França al juny de 1940 i l’establiment de la línia de demarcació que dividia el país en dues zones, l’ocupada pels alemanys i la que restava sota el control de govern presidit pel mariscal Petain, marcà un augment de les fugides cap als departaments del sud. En aquest moment, es produeix una gran onada d’evasions de famílies jueves cap a la Península Ibèrica. Els jueus que pretenen fugir continuen sent famílies establertes a França i altres procedents dels països que Alemanya anava incorporant al Reich. El moment més àlgid del pas dels Pirineus es produeix entre juliol i novembre de 1942.

1943

Durant l’any 1943, l’estricta vigilància establerta al sud de França i la impermeabilització de la frontera per part dels duaners i la policia alemanya complicà les evasions. Els que no aconseguiren fugir abans de 1943 s’amagaren o foren detinguts i deportats. Això explica que durant 1943 l’arribada d’evadits jueus al Pirineu de Lleida perd intensitat.

1944: els pioners sionistes i els nens orfes

Durant l’any 1944 els jueus que creuen els Pirineus són bàsicament joves sionistes que havien romàs ocults a França, altres que havien estat lliurats pels seus pares a organitzacions d’ajut i també nens els pares dels quals havien estat deportats. La immensa majoria restaren directament a càrrec de les organitzacions d’ajut que s’encarregaren de passar-los clandestinament mitjançant diverses xarxes d’evasió.

Trobareu la informació ampliada aquí

Cerca
May 2017
M T W T F S S
« Nov    
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031  
Testimonis

Aquí trobareu un recull de vídeos per conèixer les declaracions personals de persones anònimes que s’han convertit en veritables testimonis d’aquests fets històrics.

Més

Enllaços
~
Arkia + Info.
Xarxa de Juderies Espanyoles + Info.
~
Centro Sefarad - Israel + Info.