Evadits

Es grani protagonistes deth projècte “Perseguidi e sauvadi” son, sense dobte, es evadits a trauès deth Pirenèu de Lhèida ena Segona Guèrra Mondiau. A continuacion, e coma exemple, resumim era istòria personau de quauqu’uns d’aguesti refugiats e es sues famílies.

Era família Bielinsky

Françoise (Paquita) Bielinsky amb la seva mare, Esther Guita.  © Arxiu Paquita Sitzer (Bielinsky).

Françoise (Paquita) Bielinsky amb la seva mare, Esther Guita.
© Arxiu Paquita Sitzer (Bielinsky).

Avraham Bielinsky, sarte de profession, s’auie installat en Alemanha er an 1929 amassa damb era sua hemna Esther Guita, toti dus originaris de Polònia. En 1932 neishec eth sòn hilh Reinhold. A conseqüéncia der antisemitisme que se viuie ena Alemanha des ans trenta, especiaument despús dera pujada ath poder d’Adolf Hitler, era família decidís abandonar eth país e establir-se en París a on neishec era sua dusau hilha, Françoise.
Era arribada des soldats alemands en París en junh de 1940 provoquèc un nau trebuc ena vida d’aguesta família. Lèu, eth govèrn de Vichy, presidit per Pétain, iniciarà era persecucion des judius. Avraham siguec detengut e internat en un camp d’estrangèrs pròp de París. Per sòrt ne podec escapar e refugiar-se damb era rèsta de família en sud deth país, ena zòna non aucupada pes nazis. Installadi en Pau (Pirenèus Atlantics) Avraham trobèc trebalh en ua fabrica textila proprietat de Victor Masplé-Somps. En octobre de 1942, dauant dera imminenta arribada des alemands enes departaments deth sud de França, s’organizèc era sua evasion cap a Espanha. Victor Masplé-Somps les procurèc passapòrts tà poder viatjar tà Honduras. Es Bielinsky abandonen Pau de cap a Luchon. Des d’aguesta vila, en epicentre des Pirenèus, auien d’empréner eth tròç finau dera evasion que les amiarie tà Espanha a on auien previst embarcar entath continent american.

Abandonèren Luchon tà desplaçar-se tà Judèth de Luchon. Posteriorament caminèren ores enquia trauessar es Pirenèus pera Passada de Tres Corets e baishar enquiara prumèra localitat espanhòla, Les, ena Val d’Aran. Aquiu sigueren arrestadi pera Guàrdia Civila e metudi a disposicion dera Policia. Er agent de policia consultèc damb eth Governador Civiu com procedir damb es presoèrs, ei a díder, se les auie d’expulsar tà França o acceptar eth sòn transit per Espanha. Mentre se demoraue aguesta resolucion, qu’en molti cassi se convertie en dramatica perque es refugiats judius èren obligadi a retornar tà França, es Bielinsky artenheren que quauquarrés les sagerèsse es passapòrts e, arribar, eth 13 de gèr de 1943, en Vigo des d’a on partirien entà Veneçuèla, país que les recebec eth 3 de hereuèr d’aqueth an.

Paquita, agost 2012

Paquita Bielinsky, agost de 2012.

En tant qu’era família Bielinsky s’establie en Veneçuèla, luenh dera barbària e era persecucion, Victor Masplé-Somps, er òme que les auie protegit en Pau, ère detengut pera Gestapo e deportat tath camp de concentracion de Sachsenhausen a on moririe eth 15 de hereuèr de 1945.
Non serà enquiar an 2012 quan Françoise Bielinsky, Paquita Sitzer de maridada, s’assabentèc deth punt exacte per a on podec, amassa damb era sua família, escapar des nazis. Un an despús, en agost de 2013, coïncidint damb eth sòn 75 anniversari, tornèc tà Les a on siguec objècte d’un polit aumenatge per part des vesins e a on arregraïc era contribucion de Les e des sòns abitants tà que detzees de famílies judives podessen escapar dera Euròpa aucupada pes nazis.

Era familha Henle

Família Henle.

Família Henle.

Era familha Henle, originària de Belgica, formaue part deth grop de judius qu’eth govèrn de Vichy auie concentrat en Aulus-les-Bains (Arièja) era primauera de 1942. L’integrauen eth pair (Hans), era mair (Laura), un mainatge de sèt mesi (Claude) e era mair-sénher mairau (Meta, de 77 ans). Dempús de veir successives batudes qu’afectèren a fòrça des sòns companhs en Aulús e, dauant dera pòur a èster deportats tà un camp d’extermini, decidiren húger entà Espanha. Ère a miei de deseme de 1942 e es alemands ja s’auien installat ena Arièja, susvelhant toti es lòcs fronterèrs entà evitar evasions e perseguint tant as que pretenien abandonar França coma especiaument ad aqueri que les dauen supòrt en qualitat de guides. Es Henle compdèren damb era collaboracion de Jean Pierre Agouau e era sua hilha de dètz-e-ueit ans,Jeanne. Toti dus coneishien fòrça ben es rotes de montanha que comuniquen era Arièja damb eth Pallars Sobirà, ja que i auien ramats de oelhes bona part der an. Maugrat era situacion que se viuie en Aulús dempús dera arribada des alemands, Agouau−en un gèst de coratge e solidaritat− decidic condusir un grop de nau persones, entre eri aguesta familha, enquiath còth de Guiló, just ena termièra de França damb Espanha. Eth trajècte siguec especiaument dur. Era nhèu corbie tot er itinerari, Laura caminaue damb grana dificultat a conseqüéncia deth cansament e eth heired. Ath long deth camin se produsiren diuèrses incidéncies.

Claude Henle i Jean Rogalle.

Claude Henle i Jean Rogalle.

Era improvisada guida auec de carrejar ath mainatjon entà descargar de pes a sa mair e era mair-sénher patic un accident ena baishada e, non siguec localizada enquia dus dies dempús, amagada en ua tuta. Tot just passar tà territòri espanhòu, era familha Henle siguec detenguda per ua parelha dera Guardia Civiu e amiadi tà Tavascan. Dies dempús, toti sigueren internats ena preson de Sòrt e, posteriorament, transportadi tà Lhèida. Mentre Hans ère condusit tath camp de concentracion de Miranda de Ebro, era rèsta dera familha siguec autorizada a portar-les tà Madrid, a on demorèren era sua liberacion. Non siguec enquiath mes de mars de 1944 quan abandonaràn Espanha damb destin Canadà, a on s’installaràn definitivament. En 2004 i auec eth retrobament entre Claude Henle e Jeanne Rogalle, sauvat e sauvadora. Eth pòble d’Aulus-les-Bains acuelhec aguesta emotiva ceremònia, en cors dera quau Rogalle siguec condecorada damb era Medalha des Justi per part deth govèrn d’Israèl e damb Legion d’Aunor francesa.

Perla Kapelman

Perla Kapelman neishec eth 20 de mai de 1922 en Polònia. Un an dempús, es sòns pairs emigrèren tà França, establint-se en París. En esclatar era Segona Guèrra Mondiau, eth sòn pair s’engagèc de volontari ena armada francesa. Dempús dera capitulacion francesa e era signatura der armistici francoalemand, era familha demore atrapada en París. Entre es dies 16 e 17 de junhsèga de 1942, auec lòc era batuda mès importanta hèta en França contra es judius, coneishuda coma era batuda deth Velodròm d’Iuèrn. En totau, sigueren arrestats 12.884 judius. Es condicions dera detencion sigueren especiaument dramatiques, per’mor que se separèc as familhes, moltes des quaus jamès tornèren a amassar-se. Es presoèrs sigueren amiadi tath camp de Drancy e deportadi tà camps d’extermini alemands. Era net deth 15 ath 16 de junhsèga, Perla −de vacances escolares− dromie en casa d’ua vesia; siguec atau coma artenhec a escapar dera batuda. Quan retornèc tà casa sua, er apartament ère vuet e es sòns familiars auien estat detenguts. Uns dies dempús, Perla poguec húger de París e desplaçar-se en ferrocarril enquia Dax, des d’a on un guida l’ajudèc a passar tara zòna liura. Dempús dera aucupacion dera França liura pes alemands, er 11 de noveme, Perla decidís húger deth país. Damb un amic bèlga e, damb era ajuda d’ua guida, trauèsse es Pirenèus en direccion entà Espanha. Dempús de caminar uns dies, arribe ana Val d’Aran. Empresoada ena preson de Vielha, la pòrten entà Sòrt. Ère eth 23 de deseme de 1942 e passèc era net ena preson de hemnes. Londeman la portèren entà Lhèida. Eth 28 de deseme arribe en Barcelona a cargue der AmericanJoint. Demore ena ciutat comdau tretze mesi. Eth 18 de gèr de 1944 se’n va tà Palestina des deth pòrt de Cadis. Dempús de ueit dies de trauèssa pera Mediterranèa arribe en pòrt de Haifa.

Elias Zomerplaag

Elias Zomerplaag, neishuda er an 1925, viuie en Anvers (Belgica) damb es sòns pairs e era sua fraia. Eth 10 de mai de 1940 sigueren desvelhats per un bombardament alemand. Cinc dies dempús hugien entà França. En Caen (Calvados), eth pair sagèc d’anar entà Anglatèrra en batèu mès non siguec pas possible. Passat Caen preneren un tren de mercaderies que les portèc entath sud arribant, dempús de fòrça dificultats, en castèth de Lafourguette (Nauta Garona), a on coïncidiràn damb un nombrós grop de judius olandesi. Demoraràn aquiu enquia junh de 1942, quan eth govèrn de Vichy ordenèc que siguessen portats tara residéncia susvelhada en pòble d’Aulus-les-Bains (Arièja). Elias trebalhe talhant husta en bòsc e laue era vaishèra en un otèl. En noveme, dempús dera arribada en pòble des tropes alemandes, es sòns pairs considerèren que −dada era sua edat (17 ans)− serie obligat a trebalhar tàs alemands. Ei alavetz quan l’animen a passar es Pirenèus entà Espanha. Ère a prumèrs de deseme e formèc part d’ua expedicion damb dotze judius mès. Es passadors les portèren enquiath còth de Guiló e les indiquèren eth camin entà poder arribar en Tavascan. Quan baishauen, ath torn des estanhs Romedo, sigueren arrestadi per ua parelha dera Guardia Civiu, que les portèren entà Tavascan, a on i arribèren eth dia 6 de deseme. Dempús de demorar uns dies en pòble lotjats en un locau qu’auie abilitat era Guàrdia Civiu, sigueren portats tara preson de Sòrt. Dies dempús, Elias siguec portat tara preson de Tremp e, mès tard, tàs de Lhèida e Saragossa, abans d’arribar en camp de concentracion de Miranda de Ebro, a on demorèc enquia junh de 1943. Un còp liberat, eth sòn consolat artenh que vage des deth pòrt de Vigo en direccion tà Jamaica, e d’aquiu tàs Antilhes olandeses. Era rèsta dera familha sagèc de passar tà Espanha en ua expedicion posteriora a on sigueren descorbits pes alemands. Deportats tath camp de transit de Drancy, dehòra de París, era mair artenhec demostrar damb documentacion que non auie origina judiva e podec èster liberada amassa damb era sua hilha Betty. Per contra, eth pair siguec enviat tara isla d’Alderney, a on auie de cercar enes plages bombes que non auessen esclatat. Dempús deth desbarcament aliat en Normandia, siguec deportat tà Alemanha mès poguec escapar-se, sautant deth tren que lo i portaue, e siguec atau coma suberviuec. Dempús dera Segona Guèrra Mondiau, es Zomerplaag s’establiren un aute còp ena ciutat d’Anvers, a on Elias moric er an 2013.

Volf Slomovics

A miejans d’abriu de 1944 arribèc en Sòrt Volf Slomovics. Ère un judiu d’origina polonesa que, en començar era Segona Guèrra Mondiau, viuie en París. Auie estat detengut, amassa damb catorze persones mès, per ua dotacion dera Guàrdia Civiu des termières d’Alòs d’Isil. Pògui dies dempús, siguec trasladat tà Lhèida a cargue deth Joint. Era sua estada en Lhèida durèc lèu un mes, enquia que siguec autorizat a residir en Barcelona. En arribar ena ciutat comdau, manifestèc auer perdut contacte damb era rèsta dera sua familha. Era sua hemna Carlota, de soltèra Plesman e es sòns dus hilhs Berthe e Maurice (París, 19-1-1938) de quate ans, Gisèle de tres ans (París, 25-7-1939) e Ernest de sonque cinc mesi (París,11-4-1942) sigueren deportats tath camp d’extermini d’Auschwitz en convòi num. 37 que gessec eth 25 de seteme de 1942 deth camp de Drancy. Integrauen aguest convòi principaument judius d’origina romanesa, era major part des quaus viuien en França. Volf abandonèc Euròpa der orror e era barbaria eth 26 d’octobre de 1944 a bòrd deth batèu portugués “Guiné”, que partic deth pòrt de Cadis en direccion tà Haifa.

Israel Lewiner

Israel Lewiner neishec eth 8 de març de 1905 en Polònia. Ère maridat damb Laja Lewiner (14-12-1903). Eth matrimòni demoraue en París, a on auien neishut es sòns dus hilhs, Marie (10-7-1930) e Maurice (30-10-1932). Eth tralha de Laja se pèrd en sòn darrèr domicili coneishut, er otèl Mirador de Niza. Es sòns dus hilhs auien quedat jos era proteccion des hilats de Moussa Abadi e d’Odette Rosentock, que constituïen uns des principaus circuits de sauvament de mainatges judius en sud de França. Damb era ajuda de diuèrses persones artenheren sauvar, entre 1943 e 1945, mès de cinc cents joeni judius en departament des Alps Maritims. Israel artenhec trauessar es Pirenèus entà refugiar-se en Espanha. Eth 7 de març de 1944 siguec detengut amassa damb un grop de joeni sionistes olandesi pera Guàrdia Civiu d’Alòs d’Isil. Portat en Sòrt, se lotgèc en Hotel Pessets. Dies dempús, anèc tà Barcelona, a on residic en diuèrses pensions a cargue deth Joint. Israel moric eth 21 de junhsèga de 1945. Eth sòn hilh Maurice continuèc viuent en França en acabar era Segona Guèrra Mondiau. Membre fondador des juventuts deth Partit Comunista Francés, dempús de trebalhar en diuèrses aucupacions, damb eth pas des ans, se convertic en director comerciau deth diari L’Humanité. Moric en París eth 16 d’agost de 1994.

Edmond e Madeleine Vermes

Aguest matrimòni, neishut en Ongria er an 1900, viuie en Viena (Àustria), a on Edmond ère un prestigiós mètge. Er an 1938, dempús dera incorporacion d’Àustria ena Alemanha nazi e, dauant dera persecucion des judius, decidissen húger tà França e s’establissen en París. Er an 1940, dempús de presenciar era arribada dera armada alemanda ena capitala francesa, òpten per desplaçar-se entad sud entà cercar un lòc tranquil, luenh dera persecucion. Ena primauera de 1942 son concentrats peth govèrn de Vichy, amassa damb un nombrós grop de judius, en Aulus-les-Bains. En junhsèga d’aqueth an demoren en estat de chòc en presenciar era batuda qu’afectèc detzees des judius lotjats en aguesta petita localitat deth departament d’Arièja. Era crudelitat damb qu’es familhes sigueren obligades a deishar era sua residéncia entà èster portades tath camp d’internament de Drancy, pròp de París e pas preliminar ara sua deportacion tàs camps d’extermini de Polònia, auec un gran impacte en aguest matrimòni. De seguida prenen era decision d’abandonar de manèra clandestina era region e s’amaguen en Tolosa de Lengadòc. Eth sòn objectiu ère arribar ena Peninsula Iberica, entà trasladar-se, posteriorament, tà America. En Tolosa contracten es servicis d’ua guida que les facilite documentacion faussa e les amie enquiath Principat d’Andòrra. Dempús de trauessar eth territòri andorran, a on se repòsen quauque dia, artenhen arribar ena Sèu d’Urgelh, era prumèra vila espanhòla un còp passada era termièra, eth 4 de noveme de 1942, e se presenten volontàriament ena Comissaria de Policia. Dempús de diuèrsi dies caminant pera montanha, sense un equipament adequat e en tot patir es incleméncies meteorologiques, Edmond e Madeleine se tròben agotadi fisicament, damb es pès holadi e plei de blus. Ath delà, seguissen presoèrs deth panic deuant era sua possibla captura e liurament as nazis. Dat eth sòn estat fisic, son lotjats en Hotel Andria e, setmanes dempús, es autoritats espanhòles decidissen portar-les en Madrid. Abandonen Espanha en direccion Lisbòa (Portugal). Eth dia 1 de seteme de 1943 gessen, a bòrd deth vapor “Lourenço Marqués”, entà Filadèlfia (Estats Units), a on arribèren eth 4 d’octobre d’aqueth madeish an. Posteriorament, s’establiren en Nòva York.

Era familha Theodor

Era familha Theodor siguec ua des que se lotgèren en Hotel Andria, dera Sèu d’Urgelh. Eth 22 de deseme de 1942 demorauen en establiment Paul Heinz Theodor, era sua hemna Natalie e, es sòns dus hilhs, Ralph e Peter. Paul Heinz Theodor, engenhaire de mestièr, auie neishut eth 27 de març de 1903 en Königsberg, ua importanta ciutat portuària, capitala dera Prússia Orientau, que dempús dera Segona Guèrra Mondiau passèc a nomentar-se Kaliningrad. Residents en Brussèlles (Belgica), viueren eth creishent antisemitisme que s’imposaue en país en vesilhes der esclatament dera Segona Guèrra Mondiau. Dempús dera aucupacion alemanda, en mai de 1940, Paul Heinz siguec portat amassa damb centeats de judius residents en Belgica, en camp de concentracion de Saint Cyprien, a on demorèc enquia 1941. A darrèrs de noveme de 1942, era familha ath complet arribèc ena Sèu d’Urgelh procedenti d’Andòrra. Eth dia 2 de deseme sigueren amiadi tara preson abilitada deth “Seminari Vell” de Lhèida. Eth pair e eth hilh gran, maugrat qu’aguest darrèr sonque auie 16 ans, sigueren transferits tath camp de concentracion de Miranda de Ebro. Autant, Nathalie e eth sòn hilh petit èren empresoats ena preson de las Ventas de Madrid. Liberats gràcies as gestions deth ’AmericanJoint Distribution Committee, demorèren era gessuda de Miranda de Ralph e Paul Heinz. Era familha sancera anèc tà Vigo, a on embarquèren en batèu de vapor “Marqués de Comillas”, destin tàs Estats Units.

Cèrca
September 2019
M T W T F S S
« Jan    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
30  
Testimònis

Ara seguida trobaratz un recuelh de vidèus entà conéisher es declaracions personaus de persones anonimes que s'an convertit en vertadèrs testimònis d'aguesti hèts istorics

Més

Enlaci
~
Arkia + Info.
Xarxa de Juderies Espanyoles + Info.
~
Centro Sefarad - Israel + Info.