Rotes d’evasion peth Pirenèu de Lhèida

Enes Pirenèus de Lhèida son nombrosi es scenaris deth pas des refugiats judius, tant per doanes com per rotes de hugida.

ES DOANES

Gendarmes francesos i guàrdies civils espanyols a la frontera deth Pònt de Rei.  © Servei d'Audiovisuals de l'IEI.

Gendarmes francesos i guàrdies civils espanyols a la frontera deth Pònt de Rei.
© Servei d’Audiovisuals de l’IEI.

Es prumèrs evadits judius arribauen enes dues doanes establides ena demarcacion de Lhèida, era deth Pònt de Rei, ena Val d’Aran, e era dera Farga de Moles, en Alt Urgell.

Eth Pònt de Rei

Plaçada a pògui quilomètres de Les, era rota d’entrada des viatgèrs procedents deth departament francés dera Nauta Garona e tanben era via naturau de comunicacion des aranesi damb er Estat francés, especiaument es mesi d’isolament d’Aran damb era rèsta d’Espanha a conseqüéncia des nheuades en iuèrn.

Era Farga de Moles

Plaçada ena entrada dera Sèu d’Urgell, controlaue es accèssi qu’anauen o viegen deth Principat d’Andorra.

ES ROTES DE HUJUDA

Èren camins de montanha, unicament transitables a pè, qu’enlaçauen França e Andorra damb es comarques deth Pirenèu de Lhèida. A continuacion se detalhen, ordenades per comarca, es rotes mès utilizades.

Era Val d’Aran

Tolosa de Lengadòc e Lushon èren es dus lòcs de referéncia coma endrets de concentracion des refugiats judius que pretenien entrar en Espanha a trauès dera Val d’Aran. Des de 1940 se i auien installat fòrça famílies judives. Includís:

– Itineraris que comuniquen Lushon (Nauta Garona) damb era Val d’Aran

– Un itinerari que condusís des d’Arlòs e Hòs (Nauta Garona) tara Val d’Aran

– Itineraris que comuniquen Sentenh (Arièja) damb era Val d’Aran

Eth Palhars Sobirà

Eth departament dera Arièja e era comarca deth Palhars Sobirà se comuniquen preferentament a trauès des nombrosi pòrts de montanha que i a enes cabeçades des tres vals que configuren era part mès septentrionau dera comarca: era Val d’Aneu, era Val de Cardós e era Val Ferrera. Aguesti passi an constituït ath long dera istòria es punts de comunicacion o relacion entre es dus costats deth Pirenèu en qüestions comerciaus, sociaus, belliques o familiares.

–      Itineraris que comuniquen Sent-Gironç (Arièja) damb Alòs d’Isil

–      Itineraris que comuniquen Aulús (Arièja) damb Tavascan

–      Itineraris que des deth Principat d’Andòrra comuniquen damb eth municipi d’Alins de Vallferrera.

Er Alt Urgell

Vall de Bescaran des d’Estamariu (1951).  © Chevalier. Servei d'Audiovisuals de l’IEI.

Vall de Bescaran des d’Estamariu (1951).
© Chevalier. Servei d’Audiovisuals de l’IEI.

Era major part des evadits que penetrauen en Espanha per Alt Urgell viegen deth Principat d’Andorra. En Principat i auien arribat des de Tarascon, Vic de Sòs e Ausat (Arièja) a trauès des pòrts de Siguèr e Fontargent. Entà passar tà Catalonha s’utilizaràn es rotes de pas que portauen tàs vals des rius Segre, Llobregat o Noguèra Palharesa. Es principaus seràn es següents:

– Itineraris que comuniquen Sant Julià de Lòria damb es Valls de Valira

– Itineraris que comuniquen les Escaldes damb es Valls de Valira

Era Cerdanya

En aquesta comarca se tròben:

– Itineraris que des deth Principat d’Andorra comuniquen damb Lles de Cerdanya

Cèrca
January 2019
M T W T F S S
« Dec    
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  
Testimònis

Ara seguida trobaratz un recuelh de vidèus entà conéisher es declaracions personaus de persones anonimes que s'an convertit en vertadèrs testimònis d'aguesti hèts istorics

Més

Enlaci
~
Arkia + Info.
Xarxa de Juderies Espanyoles + Info.
~
Centro Sefarad - Israel + Info.