Espaci deth pas de judius peth Pirenèu de Lhèida

Enes comarques de Lhèida son diuèrsi es scenaris deth pas des refugiats judius que hugien dera persecucion nazi. A continuacion, se descriuen per localitats e comarca:

Era Val d’Aran

LES

Les siguec eth pòble de referéncia tàs judius arribadi ena Val d’Aran.

BOSSÒST

Arribèren en Bossòst centeats de detengudi per pas clandestin de frontères que trauessèren es Pirenèus des de Lushon a trauès deth Portilhon.

Hotel Franco-Español (Les). ©Institut d’Estudis Ilerdencs

Hotel Franco-Español (Les).
© Servei d’Audiovisuals de l’IEI.

VIELHA

Eth pòble de Vielha siguec, amassa damb Les, eth lòc de referéncia entà toti es judius que passèren pera Val d’Aran.

ES BÒRDES

Ena Cabana dera Artiga de Lin i reposauen nombroses expedicions de refugiats que passauen tà Aran des des departaments de Pirenèus Atlantics e era Nauta Garona.

MONTGARRI

En Montgarri s’acuelheren nombroses expedicions de refugiats judius. Aquiu se posauen e dromien abans de repréner era sua rota cap ath sud.

 

Eth Palhars Sobirà

ALÒS D’ISIL

Era casèrna dera Guàrdia Civila de frontères ère era destinacion de toti es detengudi enes passi que provenien des entors de Sèish (Arièja) a trauès des pòrts de Salau, Aula e Pala de Clavera. Posteriorament, les portauen en Sort.

Enes Bordes de Perosa, plaçat ena rota procedenta de França, reposauen es expedicions que viegen des passi fronterèrs que confluïen en actuau municipi d’Alt Aneu e es qu’auien trauessat era frontèra pes entors de Montgarri.

TAVASCAN

Era casèrna dera Guàrdia Civila de Tavascan siguec era destinacion des detengudi enes passi que proviegen des entors d’Aulús (Arièja). Posteriorament èren portadi en Sort.

Quauqui refugiats judius reposèren enes bòrdes dera montanha de Lladorre despús de superar jornades intenses caminant pera montanha.

SORT

Tà Sort i portauen as evadits detengudi enes passi fronterèrs deth Palhars Sobirà e ara major part d’aqueri que n’auien estat ena Val d’Aran e qu’èren en transit cap as presons de Lhèida despús de passar pera de Vielha. En aqueri ans, era soleta carretèra que connectaue Aran damb Lhèida discorrie peth pòrt dera Bonaigua e, dat qu’eth trajècte ère long e duraue un arramat d’ores, ère programat d’arturar-se en cap-lòc deth Palhars Sobirà, profitant que i auie preson.

Vista general de Sort. ©Institut d’Estudis Ilerdencs.

Vista general de Sort.
© Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà.

Era vila de Sort auie dues presons, ua entà òmes e ua auta entà hemnes, totes dues plaçades ena plaça Sant Eloi e de redusides dimensions.
Entre 1939 e 1940 s’a documentat que passèren per aguesta petita preson aumens 2.660 refugiats.
Era preson de hemnes, acuelhec, entre 1939 e 1944, ath torn de cent cinquanta detengudes.
Per un aute costat, er Hotel Pessets auec un remercat protagonisme coma lòc d’estada de fugitius judius era Segona Guèrra Mondiau. Es factures dera estada èren emetudes a nòm deth consolat olandés en Barcelona e der American Joint Distribution Committee. Es prumèrs s‘encuedauen des judius de nacionalitat olandesa e er American Joint, des originaris de païsi com Polònia, Alemanha o Àustria considerats com “apatrides”.

Eth Palhars Jussà

TREMP

Era preson deth partit judiciau de Tremp ère plaçada en edifici qu’actuaument acuelh eth jutjat de prumèra instància e instruccion ena plaça Capdevila. Siguec utilizada de manèra puntuau, tostemp coma lòc de pas, en transpòrt des detenguts des deth Pirenèu ara ciutat de Lleida.

Era Alta Ribagorça

VILALLER

Eth pòble de Vilaller siguec era destinacion de quauqui grops de refugiats qu’èren portadi des dera Val d’Aran enquia Lhèida.

Er Alt Urgell

ERA SÈU D’URGELL

Eth Principat d’Andorra siguec un des epicentres des hilats d’evasion, dat que i demorauen nombrosi espanhòus disposadi a trebalhar coma guida, era existéncia de otèls entà posar-se e era activitat de hilats dedicadi a faussificar tot tipe de documents (sauvaconduits, certificats, etc.). Er Alt Urgell e eth sòn cap-lòc, era Sèu d’Urgell, passèren a èster lòc de pas de bona part des judius que penetrèren des deth Principat d’Andorra. Es scenaris principaus sigueren:

• Eth lòc fronterèr dera Farga de Moles. Plaçat dehòra dera vila, en limit damb eth Principat d’Andorra.

• Era comissaria de Policia plaçada ena entrada dera vila.

• Era preson deth partit judiciau. Era preson dera Sèu d’Urgell acuelhec en aguest periòde ath torn de 500 evadits. Suspren aguesta escassa chifra, e mès s’auem en compde qu’era Sèu aurie d’èster era destinacion de toti es detenguts en Alt Urgell e part dera Cerdanya procedents deth Principat d’Andorra. Eth trabalh ena zòna des hilats d’evasion probablament explique qu’era chifra d’empresoats sigue tan petita.

• Er Hotel Andria e er Hotel Mundial. A on se lotgèren quauques famílies que disposauen de recorsi economics o a cargue der American Joint Distribution Committee.

Era Baisha Cerdanya

MARTINET

Per Martinet passèren evadits judius procedents deth Principat d’Andorra despús d’auer passat clandestinament a trauès des pòrts de Claror, Perafita, la Portella o Vallcivera. Era major part, totun, acabèren estant capturadi pera Guàrdia Civila e transportadi tara preson dera Sèu d’Urgell.

Era Segarra

CERVÈRA

Cervèra siguec un des emplaçaments a on se placèren en temps deth prumèr franquisme diuèrsi establiments entà presoèrs politics, e venguec a èster un pilar important laguens deth mon concentracionari dera Espanha de postguèrra. En 1939 s’installe un camp de concentracion en un vielh magazin dera empresa Cros coneishut com “el Ciment”, ben apròp dera estacion de ferrocarril. En mes d’abriu eth camp s’installèc en edifici dera Universitat de Cervèra.

Eth Segrià

LHÈIDA

Era vila de Lhèida, coma capitala de província, ère eth lòc a on s’amassauen tant es detengudi com aqueri que demorauen a disposicion des consolats o d’organizacions d’ajuda judives. Es principaus scenaris sigueren:

• Govèrn Civil. Es installacions deth Govèrn Civil sigueren alavetz er endret a on se decidic eth futur des refugiats judius qu’auien estat detengudi enes passi pirenencs.

• Preson abilitada deth “Seminari Vell”. Era preson abilitada deth “Seminari Vell” se trobaue en barri antic dera ciutat de Lhèida, en una plaça qu’encara aué pòrte eth nòm de plaça deth Seminari.

Vista del Govern Civil de Lleida. ©Institut d’Estudis Ilerdencs.

Vista del Govern Civil de Lleida.
© Servei d’Audiovisuals de l’IEI.

• Preson Provinciau de Lhèida. Era Preson Provinciau ère plaçada ena part nauta dera Rambla d’Aragon. Ère un edifici de pèira bastit a darrèrs deth sègle XIX e format de planta baisha e dus pisi. Er edifici, com eth deth Seminari Vell, lo heren a quèir es ans cinquanta deth sègle XX. En madeish lòc se bastic er actuau edifici dera Delegacion d’Isenda e ua plaça. En aguest endret se i installèc er an 1970 un monument dedicat as queiguts ena Guèrra Civila espanhòla que conservaue ua rèisha dera vielha preson. Eth monument se hec a quèir er an 2009 coïncidint damb era remodelacion dera plaça. Non siguec enquia darrèrs de 1943 e començaments de 1944 que s’utililizèc aguest establiment entà empresoar as fugitius dera Segona Guèrra Mondiau, entre eri quauqui judius.

• Era infraestructura otelèra existenta en Lhèida possibilitèc qu’es refugiats judius poguessen èster repartits en diuèrsi establiments. Entre 1930 e 1944 se lotgèren refugiats judius enes següents otèls: Hotel Palace, Hotel Nacional, Hotel Mundial, Hotel Moderno, Hotel España, Hostal Cuatro Naciones, Hostal Peninsular, Hostal del Sol e Fonda Agramunt.

• Er Urgell

ROCALLAURA

Eth desbordant nombre d’arribats en territòri espanhòu des de noveme de 1942 provoquèc era saturacion tant des presons coma deth camp de concentracion de Miranda de Ebro. Deuant d’aguesta problematica, eth govèrn espanhòu e es ambaishades e era Creu Roja cerquèren formules entà pr’amor d’abordar era situacion des centres d’internament. S’acordèc de méter detenguts enes balnearis qu’en aqueri moments èren desocupats. Un d’aqueri establiments siguec eth balneari de Rocallaura (en Urgell).

Cèrca
June 2019
M T W T F S S
« Jan    
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
Testimònis

Ara seguida trobaratz un recuelh de vidèus entà conéisher es declaracions personaus de persones anonimes que s'an convertit en vertadèrs testimònis d'aguesti hèts istorics

Més

Enlaci
~
Arkia + Info.
Xarxa de Juderies Espanyoles + Info.
~
Centro Sefarad - Israel + Info.