Eth papèr des hilats d’evasion

Placa en honor de Francisco Ponzán, organitzador de diferents xarxes d’evasió.  © Josep Calvet.

Placa en honor de Francisco Ponzán, organitzador de diferents xarxes d’evasió.
© Josep Calvet.


Damb era fin d’ajudar ad aqueri que pretenien evadir-se e hèr mès segura e rapida era hujuda, s’organizèc ua estructura d’emparament basada enes hilats d’evasion. En un prumèr moment, aguestes s’encuedauen d’amiar tà França ad aqueri que hugien des païsi ocupadi pes alemands es ans 1939 e 1940 (Polònia, Belgica, Olanda o Luxemborg). Era situacion ena Euròpa en guèrra determinèc eth besonh de que nombrosi trauessèssen es Pirinèus, e per açò es hilats creisheren, assumint tanben eth pas tà Espanha e, tanben, eth recorrut enquia Portugal. En toti es casi, eth prumèr destin acostumaue a èster Barcelona, e d’aquiu d’amiauen as evadits enquiath lòc de partida, preferentament tà Portugal o Gibraltar.

Toti aqueri ans se constituïren detzees de hilats d’evasion, cada ua especializada en passar tà un determinat grop de persones (militars, pilòts, judius, francesi…) o trauessar per un territòri concrèt (era Val d’Aran, Palhars Sobirà, Andòrra…). Cada hilat podie auer diuèrses ramificacions, en foncion der itinerari escuelhut entà hèr eth pas. Es servicis secrets des païsi aliadi joguèren un important papèr ena creacion e eth desvolopament d’aguest servici. Britanics e nòrd-americans èren darrèr dera major part des hilats d’evasion, que, ath delà deth pas de persones, podían ocupar-se de portar documentacion adreçada ara armada aliada organizada en nòrd d’Africa o en Anglatèrra e as diuèrsi govèrns en exili afincadi en Lòndres. Per aute costat, fòrça còps, enes expedicions de tornada des d’Espanha, s’aprofitaue entà passar informes e sòs procedenti des representaciones diplomatiques aliadas establides en Espanha, que se destinauen tà organizar era resisténcia.

 

Es guides

Entà trauessar es Pirenèus, sense dobte er ahèr mès perilhós e especializat des que hègen es grops que s’encuedauen des evasions, se compdaue damb era participacion des guides, tanben coneishudi coma passeurs en França. Es guides catalans èren majoritàriament persones neishudes o residentes enes Pirinèus, açò ei, coneishedores deth miei, des camins, dera sua gent e, donc, adequades entà hèr ua labor arriscada e ath viatge exigenta des deth punt de vista fisic. Quauqu’uns ja auien hèt aguest trabalh ena Guèrra Civila espanhòla, e per aquerò mestrejauen totes es dificultats dera activitat.

Es motius que les portèren a desvolopar aguest trabalh son diuèrsi. En prumèr lòc, cau remercar eth sòn compromís politic e personau. De totes manères, es besonhs economics arribèren a èster era principau motivacion que botjaue a una part importanta des passeurs. Ua bona part se dedicauen ath contraband, que reportaue grani beneficis deuant dera situacion d’escassetat e restriccion qu’imperaue ena Espanha deth prumèr franquisme. Finaument, cau nomentar un tresau grop de persones, que heren aguest trabalh de forma puntuau actuant per motius de solidaritat e umanitat.

Era duresa que comportaue trauessar caminant es Pirenèus entà quauques persones pòc preparades o d’edat auançada demanaue ua pòsa entà repréner fòrces. Per aguesta rason, es guides compdauen, en versant catalan, damb ua seria de masies de confiança a on posar-se e minjar entà tornar a caminar. Tanben i auie cases de refugi enes ciutats. Parallèlament, d’auti hilats s’especializèren ena faussificacion de documentacion, en especiau ena demanada entà circular per Espanha, passapòrts e sauvaconductes.

 

Eth Principat d’Andòrra: er epicentre des hilats d’evasion e es passadors

Des der acabament dera Guèrra Civila espanhòla, Andòrra ère alavetz eth refugi de centeats d’espanhòus qu’auien hujut deuant dera victòria dera armada franquista e que suberviuien dedicant-se ath contraband e ath pas de documents e persones tant en direccion a Espanha com ath revès. Ad aguesti refugiats se somèren es que gesseren de camps de concentracion francesi e cerquèren un lòc de refugi luenh der internament francés e era repression espanhòla.

Tot aquerò afavoric qu’eth Principat se convestisse en epicentre d’un arramat d’istòries vinculades ad aguest conflicte e joguèsse un papèr determinant en foncionament des hilats d’evasion.

Andòrra siguec era part deth Pirenèu a on foncionèren damb major precisicion es hilats d’evasion que guidèren a centeats de refugiats judius.

 

Hilats d’evasion judius

Encara que de forma embrionària, en 1940 e coma conseqüéncia dera ocupacion alemanda deth territòri francés, s’organizèc era resisténcia judiva damb era fin d’ajudar a húger deth país as judius que comencèren a èster perseguidi. Entre es organizacions qu’aqueriren protagonisme pera sua accion de sauvament a trauès des Pirenèus cau nomentar era Armée Juive (AJ). Fondada en gèr de 1942, ena primauera de 1943 comencèc a organizar cadies d’evasion en direccion a Espanha entà amiar as judius que volien integrar-se enes fòrces aliades en Palestina.

Tanben actuèren es hilats en torn ath Mouvement de Jeunesse Sioniste (MJS), qu’ajudèc a passar a centeats de joeni, un gran nombre formadi en França ena educacion sionista e en trabalh productiu, entà anar posteriorament tà Palestina. A compdar d’agost de 1942, quand s’intensifiquèren es razzies en sud de França, facilitèc eth sauvament de centeats d’adults.

Era Oeuvre de Secours aux Enfants (OSE), ua organizacion fondada en 1912 e dedicada ena Segona Guèrra Mondiau ara atencion as mainatges ena França ocupada, hec ua relevanta mission de sauvament de menors judius.

Tanben, cau nomentar eth hilat Westerweel establit en Olanda, país a on s’auien refugiat joeni judius procedenti d’Alemanha e Àustria.

Cèrca
November 2019
M T W T F S S
« Jan    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930  
Testimònis

Ara seguida trobaratz un recuelh de vidèus entà conéisher es declaracions personaus de persones anonimes que s'an convertit en vertadèrs testimònis d'aguesti hèts istorics

Més

Enlaci
~
Arkia + Info.
Xarxa de Juderies Espanyoles + Info.
~
Centro Sefarad - Israel + Info.