Era Euròpa d’Entreguèrres

Grup de jueus internats al camp de Weesterbok (Holanda) saludant els que marxen deportats al camp d’Auschwitz.  © Yad Vashem.

Grup de jueus internats al camp de Weesterbok (Holanda) saludant els que marxen deportats al camp d’Auschwitz.
© Yad Vashem.

Eth 30 de gèr de 1933 Adolf Hitler siguec nomentat cancelièr d’Alemanha. Eth nacionalisme e er antisemitisme s’auien daurit camin en un país traumatizat pera sua derrota ena Prumèra Guèrra Mondiau e pes efèctes dera crisi economica de 1929. Eth NSDAP iniciarà era persecucion des sòns enemics politics e des judius. Entre 1933 e 1945, sonque en territòri deth Reich s’emeteràn pròp de 2.000 ordenances e decrets antisemites. Abans der inici dera Segona Guèrra Mondiau milèrs de judius alemands, austriacs e checoslovacs arribèren a refugiar-se en França, Olanda, Belgica e Palestina.

En esclatar era Segona Guèrra Mondiau en seteme de 1939, Alemanha pren eth contròtle de dus milions de judius polacs, chifra que creish espectacularamente a mesura qu’era Wehrmacht pren naui territòris ena zòna baltica e en èst d’Euròpa. Enquia 1941, es nazis òpten per concentrar as judius en guetos entà explotar-les. A mejans de 1941 s’instauren es comandos mobils (Eisatzgruppen), qu’executen assassinats en massa e, finaument, era Conferencia de Wannsee de gèr de 1942 establic es bases dera deportacion sistematica entàs sèt camps d’extermini bastidi exprèssament entad aquerò.

Nens jueus internats al camp de Gurs (França), amb els metges i treballadors socials que els atenien.  © Yad Vashem.

Nens jueus internats al camp de Gurs (França), amb els metges i treballadors socials que els atenien.
© Yad Vashem.

Era situacion des judius que s’auien refugiat en França càmbie en junh de 1940 dempús dera signatura der armistici francoalemand. Per iniciativa deth govèrn de Vichy passen a èster consideradi enemics e s’ordene que siguen internadi en camps. Es mès prudent decidiren refugiar-se en Soïssa o emigrar tà America, Palestina o Estats Units des des pòrts francesi o des dera peninsula Iberica. En junhsèga de 1942 i auec un cambi sustanciau dera sua situacion, quan eth govèrn de Vichy arrèste e liure as alemands milèrs de judius, que son portadi tath camp de transit de Drancy, era antesala d’Auschwitz. Parallèlament, es montanhes pirenenques sigueren alavetz un lòc de hujuda e sauvacion d’aqueri qu’escapauen dera persecucion. Era immensa majoria utilizèren era peninsula Iberica coma lòc de transit entà anar-se’n d’Euròpa.

 

Cèrca
November 2019
M T W T F S S
« Jan    
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930  
Testimònis

Ara seguida trobaratz un recuelh de vidèus entà conéisher es declaracions personaus de persones anonimes que s'an convertit en vertadèrs testimònis d'aguesti hèts istorics

Més

Enlaci
~
Arkia + Info.
Xarxa de Juderies Espanyoles + Info.
~
Centro Sefarad - Israel + Info.