Era hujuda de judius peth Pirenèu de Lhèida

Presentació de documents d'un viatger a eth Pònt de Rei. © Servei d'Audiovisuals de l'IEI.

Presentació de documents d’un viatger a eth Pònt de Rei.
© Servei d’Audiovisuals de l’IEI.

Es prumèrs evadits arribèren en Espanha entre 1939 e 1940 passant sense dificultats pes doanes. Entre junh de 1940 e deseme de 1942, coïncidint damb era persecucion per part dera França de Vichy, ei quan arribe eth nombre mès important d’evadits judius, era majoria famílies. En 1944 es que trauèssen es Pirenèus seràn joeni e mainatges qu’auien estat amagadi en França. Damb era fin de hèr mès segura e rapida era sua hujuda, s’organizèc ua estructura d’emparament basada enes hilats d’evasion tuteladi pes servicis secrets aliats e organizacions de resisténcia judiva. En pas clandestin des Pirenèus s’integrèren nombrosi guides catalans e eth Principat d’Andòrra auec un remarcable protagonisme.

1939-1940: Era documentacion en règla. Es doanes de Pont de Rei e la Farga de Moles

Era prumèra andada d’acabadi d’arribar siguec entre seteme de 1939 e junh de 1940; ei a díder, des der inici dera guèrra enquiara signatura der armistici francoaleman e era constitucion en França d’un govèrn collaboracionista damb es nazis presidit peth manescau Pétain. Iniciaument èren judius d’origina polaca o alemanda, mès, despús dera ocupacion de Belgica e Olanda, er exòde s’incremente. Son, basicament, famílies que dispòsen dera documentacion entà emigrar tà un tresau país des des pòrts espanhòus o portuguesi. Passen tà España damb totau normalitat pes lòcs abilitadi. Ena província de Lhèida, a trauès des punts doanèrs de Pònt de Rei, ena Val d’Aran, e era Farga de Moles, pròp dera Sèu d’Urgelh, ena frontèra damb eth Principat d’Andòrra. Son portadori dera documentacion requerida entà trauessar era doana. Es requisits èren exigents, ja que —ath delà deth preceptiu passapòrt e era autorizacion de gessuda de França— auien d’auer un visat de transit per Espanha emetut per ua representacion diplomatica espanhòla e eth passatge deth batèu que les auie de portar en sòn destin.

Junh de 1940-deseme de 1942: hugent dera França de Vichy

Era capitulacion de França en junh de 1940 e er establiment dera linha de demarcacion que dividie eth país en dues zònes, era ocupada pes alemands e era que demoraue jos eth contròle deth govèrn presidit peth manescau Pétain, marquèc un aument des hujudes cap as departaments deth sud. En aqueth moment arribe un gran nombre d’evasions de famílies judives cap ara peninsula Iberica. Es judius que pretenen húger son encara famílies establides en França e d’autes procedentes des païsi qu’Alemanha anaue incorporant ath Reich. Eth moment mès algid deth pas des Pirenèus auec lòc entre junhsèga e noveme de 1942.

1943

Er an 1943, era estricta susvelhança establida en sud de França e era impermeabilizacion dera frontèra per part des doanèrs e era policia alemanda compliquèren es evasions. Es que non pogueren húger abans de 1943 s’amaguèren o sigueren detenguts e deportadi. Açò explique que pendent 1943 era arribada d’evadits judius en Pirenèu de Lhèida perdesse intensitat.

1944: es pionèrs sionistes e es mainatges orfanins

Er an 1944 es judius que trauèssen es Pirenèus son basicament joeni sionistes qu’èren amagadi en França, d’auti auien estat liuradi pes sòns pairs a organizacions d’ajuda e tanben mainatges de pairs deportadi. Era immensa majoria demorèren dirèctament a cargue des organizacions d’ajuda, que s’encuedèren de passar-les clandestinamente per miei de diuèrsi hilats d’evasion.

Cèrca
July 2019
M T W T F S S
« Jan    
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031  
Testimònis

Ara seguida trobaratz un recuelh de vidèus entà conéisher es declaracions personaus de persones anonimes que s'an convertit en vertadèrs testimònis d'aguesti hèts istorics

Més

Enlaci
~
Arkia + Info.
Xarxa de Juderies Espanyoles + Info.
~
Centro Sefarad - Israel + Info.